A voltes,
una tarda qualsevol,
la tendresa s'instal.la a les paraules
i una pluja fínissima
fa esclatar flors als aiguamolls
i crèixer gespa als rostos.
Llavors,
fa de bon rossolar
per un pendent de mots
degudament aseptitzats
i assabentar-se,
entre glop i glop de cafè,
que en un país llunyà
la guerra encara persisteix
i la gent mor de fam.
Un, aleshores, fàcilment exclama:
quins malparits, els homes!
A voltes, ja dic,
la tendresa s'intal.la a les paraules...
Miquel Martí i Pol. A VOLTES. Vint-i-set poemes en tres temps.
2 comentaris:
És cert i, alguns pensen com Susanita, l'amiga de Mafalda, "por suerte el mundo queda tan, tan lejos..."
Hola Ariadna,
Preciós el poema. Per a reflexionar. Però sempre ho fem els mateixos. Potser s'haurien de donar conte els demes.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada