17 d’agost de 2009

A voltes



A voltes,
una tarda qualsevol,
la tendresa s'instal.la a les paraules
i una pluja fínissima
fa esclatar flors als aiguamolls
i crèixer gespa als rostos.
Llavors,
fa de bon rossolar
per un pendent de mots
degudament aseptitzats
i assabentar-se,
entre glop i glop de cafè,
que en un país llunyà
la guerra encara persisteix
i la gent mor de fam.
Un, aleshores, fàcilment exclama:
quins malparits, els homes!
A voltes, ja dic,
la tendresa s'intal.la a les paraules...

Miquel Martí i Pol. A VOLTES. Vint-i-set poemes en tres temps.

2 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

És cert i, alguns pensen com Susanita, l'amiga de Mafalda, "por suerte el mundo queda tan, tan lejos..."

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Preciós el poema. Per a reflexionar. Però sempre ho fem els mateixos. Potser s'haurien de donar conte els demes.

Una abraçada