11 d’agost del 2009

El mestre d'ànimes


Irène Némirovsky
EL MESTRE D'ÀNIMES
Ed. La Magrana

"L'admirava, enlluernat, no solament per estar a les portes de la riquesa, sinó per béns que fins aleshores només havia sentit anomenar: la dignitat, el desinterès, una educació exquisida, l'orgull que abolia el mal en l'ignorant. 'És tot això el que he vingut a buscar a Europa -pensava-. Això, i no tan sols diners o èxit, o una vida més llarga, un bon llit, un abric calent i poder menjar cada dia. Sí, us ho dic a tots els qui em menyspreeu, a vosaltres, francesos, els rics i els feliços: el que volia era la vostra cultura, la vostra moral, les vostres virtuts, tot allò que és més elevat que jo, diferent de mi, diferent del fangar on vaig néixer!'."


La misèria, la fam, el fred. Llots primaris que marquen una fugida. La riquesa, el prestigi, l'acceptació. Una fina aresta alçada enmig del no-res. L'ambició, el triomf, marquen el pols cruel i despietat de qui no vol tornar.

Ànimes que es despullen a mitja veu. Manipulació de les obsessions i de les pors. Vides que es mouen inquietes, en els seus mísers fangars. Morals que jutgen, des de la ignorància, des del menyspreu. Essències humanes que deriven, que no deixen de derivar.

Imatge Flickr (soozika).

7 comentaris:

Sadurní ha dit...

El tristíssim drama de l'emigrant. També del que emigra d'un mateix.

S.

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

A mitja veu, no sempre podem despullar l'ànima. Hi ha vegades, que no trobem davant d'aquí.

Una abraçada

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

L'haig de llegir, encara estic amb la "Suite francesa".

digue'm ariadna ha dit...

Sadurní... anar-se'n del que és propi i arribar a allò que no és d'un mateix, encara que no ho sapiguem veure, d'alguna manera estarà amarat de tristor i de recança...

Horabaixa... despullar-la davant d'algú, despullar-la davant nostre... i mirar-la, clavar els nostres ulls en aquesta ànima nua que es reflexa callada en els miralls i aboca la seva ombra...

Sílvia... has llegit El Ball?...

Mireia ha dit...

No dono l'abast amb tantes lectures, però gràcies.
Per cert estic amb Carson McCullers (franqui Addams), a qui vaig descobrir al teu blog, que sempre és una font de descobriment literaris inacabable!!!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Encara no, Ariadna. Només he llegit "David Golder" i ara estic acabant "Suite Francesa".

digue'm ariadna ha dit...

Mireia, Sílvia... llavors, en parlarem ben aviat, gràcies...

=:)