Cada lector és, quan llegeix, el propi lector de si mateix. L'obra de l'escriptor sols és una mena d'instrument òptic que ell ofereix al lector a fi de permetre-li discernir el que, sense aquest llibre, potser no hauria vist per ell mateix. El reconeixement en si mateix, per part del lector, del que diu el llibre és la prova de la seva veritat.
Marcel Proust.
... en el laberint, també hi ressonen els mots...
7 comentaris:
Per això no m'agraden les lectures en veu alta, concretament les de poesia, no només perden la intimitat sino que desvirtuen el ritme que cadascú li dóna. Tot i que, de vegades, un bon rapsoda li pot atorgar un toc diferent, sorprenent. Però si haig de triar, prefereixo la veu interior de cada persona.
Bon fragment de Marcel Proust,crec que l´escriptor vol un lector, i a la inversa.
Bones lectures!
Imma
Llegir et fa fer un viatge dins teu també. Molt bon fragment!
També ho diu l'Oscar Wilde al prefaci de Dorian Gray:
"It is the spectator, and not life, that art really mirrors"
Petonets!
Mmm...per tant, el lector és com un reflex de mirall de l'escriptor?Però de quin tipus de mirall, dels normals o dels "true mirrors" que els hi diuen?
Que serien les històries dels escriptors sense lectors disposats a a llegir-les i viure-les en primera persona?
Sílvia... lectures resseguides amb aquella veu que amaguem ben endins, que en certs paràgrafs, potser, alcem en el silenci per a que les paraules penetrin completament dins nostre...
Imma... i si l'escriptor esdevé lector de si mateix per tornar-se a reescriure, i el lector esdevé escriptor per poder-se rellegir...
Kweilan... potser perquè llegir i viatjar sovint no entenen de fronteres entre l'exterior i l'interior...
Poeta... les obres d'art com a miralls subjectius, i en el cas de Dorian i el seu retrat, un mirall amb un reflex més moral que físic... 'Cyril.- (...) But you don't mean to say that you seriously believe that Life imitates Art, that Life in fact is the mirror, and Art the reality?'(The Decay of Lying), l'has llegit?...
Antitot... el llibre com un autèntic joc de miralls, on el lector potser hi busca el reflex de la veritat i potser es troba amb l'aparença de la veritat... et trobava a faltar =:)...
Espolsada... quan l'escriptor escriu una història per a ser viscuda i el lector viu aquesta història, el joc literari esdevé rodó...
Publica un comentari a l'entrada