... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
2 comentaris:
Inquietant.
Penso el mateix que Novesflors...inquietant!!!
Gràcies per les teves paraules...
Publica un comentari a l'entrada