5 de març del 2009

La extranjera




Serguey Dovlátov.
LA EXTRANJERA
Ed. Ikusager


"Es algo del todo normal. Conozco estas situaciones por propia experiencia. En la vida sucede que todo se pone torcido: las deudas, el espesor de una resaca de varios días, el miedo y el horror. La inspiración está seca. Un manuscrito más que se pudre en una editorial. Críticas cretinas en las revistas. Las muelas necesitan una reparación a fondo. La hija se encuentra mal. La mujer te amenaza con el divorcio. El mejor amigo en la cárcel. En una palabra, un desastre.
Y de pronto, pongamos que se atasca la cremallera de los pantalones. O se te irrita, por ejemplo, el pescuezo después del afeitado. ¡Y estás seriamente convencido que si no fuera por esa maldita cremallera! ¡Oh, de no ser por estas monstruosas manchas! La vida sería un paraíso..."



Diàlegs ràpids com els sons d'un barri d'emigrants. Frases breus dibuixen el carrer cent vuit. Una dona russa arriba amb el seu fill a Nova York. Sota una mirada irònica, les seves il.lusions xoquen amb la realitat.


Una dona sola, desplaçada, no acaba d'encaixar. Es remou entre l'amor i el desencís, l'esperança i la conformitat. Desitja integrar-se en una nova ciutat plena de dificultats. Les perspectives, però, s'aturen davant la realitat del nou país.
Un final feliç per allò que, d'absurd i de senzill, té la vida.

6 comentaris:

Sadurní ha dit...

Hola,

Conec algun cas que s'ajusta perfectament al teu últim paràgraf. Dur, molt dur.

Salutacions,
S.

Anònim ha dit...

Si té un final feliç ja em va bé, de vegades ho necessitem.

Unknown ha dit...

és molt dur no encaixar enlloc. El teu país d'origen ja no existeix tal i com un el voldria...per això marxa, i el d'arribada sovint classifica l'estranger com a ciutadà de segona...
petons

lizquies ha dit...

A vegades ja ens costa adaptarnos al nostra entorn al nostre dia a dia.

Qui ha viscut la soletat de l'immigran els respecta perque els compren

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

No cal ser extranjera per no encaixar enlloc.

M'agrada, com sempre.

Una abraçada

Mireia ha dit...

Hola Ariadna, t'enllaço al meu blog. Fins aviat