Ragtime

E.L. Doctorow

RAGTIME

Ed. 1984

"El pianista seia ben dret davant del teclat, amb les mans llargues i fosques, d'ungles rosades, recreant sense esforç aparent tots aquells grups d'acords sincopats i aquelles octaves rotundes. Era una composició vigorosa, una música carregada d'energia que enardia els sentits i no es parava ni un instant. El noi la copsava com si fos llum tocant a diversos llocs de l'espai i acumulant-se en complicats dibuixos fins que la sala sencera brillava amb la seva essència."

El canvi de segle balla amb les notes arrencades al piano. Un compàs uniforme de marxa a la mà esquerra i una melodia sincopada a la dreta. Ragtime, cruïlla de ritmes, cruïlla d'històries.


Comença el segle XX. El racisme i l'alliberament de la dona, els canvis de poder i de valors, les màquines i les noves tecnologies. Diners, playboys i coristes. Xocs racials i crits de justícia. La gent benestant i el gran somni americà. Les històries es creuen, apareixen i desapareixen, com el gran Houdini en les seves actuacions. L'accent rítmic de les situacions esdevé una successió alternant de veus fortes i dèbils. Veus que busquen el seu lloc i omplen un temps.