Philippe Claudel
L'INFORME DE BRODECK
Ed. La Magrana
"Explica moltes coses, un riu, per poc que se'l sàpiga escoltar. Però la gent no escolta mai el que expliquen els rius, el que expliquen els boscos, els animals, els arbres, el cel, les roques de les muntanyes, els altres homes. Tanmateix, cal un temps per dir, i un temps per escoltar."
En Brodeck veu fugir les paraules en l'aire, fins que rep l'encàrrec de l'informe. Comença a escriure, saltant en el temps, buidant els seus records i els dels altres. Cada cop de tecla, alleuja els silencis i els malsons. Ell sap com una multitud pot transformar-se en monstre. En un organisme de sang calenta que actua fora de lògica i raonament. Però no sap si el temps pot guarir les ferides. Nafres soterrades que poden revifar-se en ser recordades.
Qui és l'estranger? Què vol l'altre? Quin secret s'amaga en el silenci?
Ulls que no tenen edat i són plens de guspires de temps i de vida. Noms, que tot i ser anomenats un i un altre cop, triguen a manifestar-se tal i com són. Capvespres que amaguen i revelen alhora, allò que el dia no deixa veure.
Paraula i record.
8 comentaris:
El veig cada dia però no m'acabo de decidir...
Van parlar d'aquest llibre al programa página dos deu fer cosa d'un mes i me'l vaig comprar, però m'espera a la pila de llibres pendents.
Vaig llegir ànimes grises i no em va desagradar. Molt trist, això sí. El buscaré a la llibreria.
Léelo olivia merece la pena.
otra "perla" literaria es LOS GIRASOLES CIEGOS.
Siento no escribir en catalán, pero soy de Madrid, eso sí, me encanta leeros a vosotros.
Claudel! He llegit també l'escrit que vas fer de 'La néta del senyor Linh' i em permeto reproduir part d'un dels teus comentaris:
"(...) en Claudel escriu amb el dit sobre el vidre entelat per la pluja, amb el pal a la sorra vora el mar, amb la pedra sobre la llosa gris; per això és capaç de fer que els nostres ulls, en acabar de llegir-lo, mirin al nostre voltant, esperant que una boira espessa que ens envolti amb suavitat(...). "
Només per un comentari així mereix un escriptor ser llegit.
Un plaer
Salut i llibres
Hola Ariadna,
Tenim tan per escoltar.... Potser no en sabem, o no volem aprendre ?
Una abraçada
Escoltar les veus de la natura és un gran exercici. Et reconforta i al mateix moment permet de saber del nostre alè.
Espolsada... no has llegit res de Claudel?...
Olivia... el problema d'aquesta pila és que sembla crèixer sempre...
Kweilan... la prosa de Claudel és agredolça...
Anònim/anònima... benvingut/benvinguda al laberint sempre que vulguis, els teus comentaris seran ben rebuts i gràcies per la recomanació...
Lector... aquestes paraules sorgeixen arran de la lectura, busquen la manera de donar veu a tot allò que es remou per dins en endinsar-se en un llibre, donant petits reflexos íntims...
Horabaixa... escoltar... escoltar i mirar plenament, deixant-se endur pel so i la imatge que davant nostre apareix oferint-nos tota la gamma de tons, colors, textures i formes, que de manera fugaç poden omplir un instant o buidar una eternitat, és un plaer que no hem d'oblidar...
Jacob... i la natura se'ns mostra nua davant nostre, sense esperar ni demanar res, mentre el nostre batec s'hi acopla, sense que ni ens adonem...
Publica un comentari a l'entrada