14 de gener de 2009

Jo no sóc Ningú! Qui ets tu? o l'ombra d'una dona a la finestra


Una casa amb jardí d'Amherst. En una de les finestres es dibuixa el contorn d'una dona vestida de blanc. Una ombra perduda, aïllada i reclosa que veu passar els dies, les estacions, el temps. Ambient rural i purità d'un poble de Nova Anglaterra, en el segle XIX.
La jove llegeix i demana consell per anar-se endinsant en el camí de l'art. No deixa d'escriure en els marges dels llibres, a peu de pàgina dels diaris o en petits trossos de paper. La seva complicada lletra manuscrita fixa els versos. Paraules i silencis, passió somiada i reflexió precisa, van omplint tot de fulls que, un cop relligats en llibretes, aniran al fons d'un bagul.
La seva poesia, el seu diari personal, tindrà el seu segell propi. L'heterogeneïtat de la forma dóna veu al sensible. Els sentiments s'agiten entre la proximitat i la llunyania que omple els seus versos. Una escriptura estranya i fràgil que buida els instants i les absències, per deixar la paraula nua del poema com a dietari. Guions que retenen la respiració, majúscules que criden l'atenció i ironies insinuants i ambigües, modelen la seva poesia. Més enllà de la tradició de les paraules, l'ombra cobreix l'el.lipsi del vers, el silenci de la naturalesa i la màgia de la vida i el temps.


Jo no sóc Ningú! Qui ets tu?
No ets -Ningú- tampoc?
Aleshores ja som dos!
No ho diguis! Ho xerrarien -saps!

Que trist -ser- Algú!
Que públic -com una Granota-
Dir el teu nom -tot el sant mes de Juny-
A un Pantà que et reverencia!

Emily Dickinson
JO NO SÓC NINGÚ! QUI ETS TU?
Ed. Jardins de Samarcanda

En aquesta versió de D. Sam Abrams es recull una breu mostra de l'obra de l'Emily Dickinson. Versos traduïts, en homenatge a Marià Manent, que recorren la poesia aspra i feréstega d'una obra poètica que va més enllà de les versions que s'hi puguin fer. Poemes curts i fragmentats, passionals i melòdics, intensos i capaços, com ella mateixa va definir, de provocar aquella sensació física d'aixecar-te la tapa del cervell.


A word is dead
When it is said
Some say.

I say it just
Begins to live
That day.

Emily Dickinson

8 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

Colpidor!

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Quedo embadalida amb el fragment triat i amb la petita narració que'n fas.

Una abraçada

assumpta ha dit...

Ariadna, la seva lectura m'ha trasbalsat,

Sadurní Vergés ha dit...

L'Emily Dickinson va ser, al meu entendre, una bona poeta, independent de modes i tendències literàries. Vaja, que escrivia el que volia i tal com ho sentia.

(M'agrada la ironia de la granota al pantà...)

Salutacions,
S.

Anònim ha dit...

Fa molt temps que la vam llegir i va ser una gran descoberta, m´ha agradat retrobar-la al Laberint.
Gràcies osonenques
Imma

kweilan ha dit...

Doncs jo he llegit poquíssim d'ella i sempre he pensat que algun dia ho hauria de fer més a fons. Ara amb el teu post, aquest desdig es torna a fer patent.

Olívia ha dit...

Impactant, sens dubte.
Caldrà llegir-la, el que passa és que ara mateix en porto dues a la vegada, de novel·les!

digue'm ariadna ha dit...

... Moltes gràcies pels vostres comentaris. Anar-la llegint a poc a poc és tot un plaer...