... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
6 comentaris:
no sé d'on treus aquests video tant xulos
gràcies per participar en l'homenatge!
M'agradt molt poder veure aquest video.
Mireia... sovint, saltant d'un video a un altre, la casualitat me'ls ensenya...
Jacme... gràcies a vosaltres per aquesta iniciativa; felicitats i benvingut al laberint...
Jacob... una petita troballa, m'alegra que t'hagi agradat...
=:)
....mira quanta nit
quina extrema solitud,
se't porta, pel riure, al l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.....
Manel... gràcies per les teves paraules i benvingut al laberint...
Publica un comentari a l'entrada