Un hivern dur

Raymond Queneau

UN HIVERN DUR.

Ed. Quaderns Crema.

"S'aturà de sobte per mesurar la fragor de les ones, atrapat per la tragèdia de l'oceà. Perquè la mar és tràgica; l'havia estirat bruscament pel braç; bramulant. Però no podia trobar en ell més que mediocres ecos d'aquests desencadenaments, algunes vulgars travessies de menys d'un dia amenitzades amb vòmits, banys fins als genolls, perquè no sabia nedar. No era més que als llibres de la seva infantesa que havia trobat tempestes i naufragis, ciclons i huracans, i la mar calma sota un cel de plom; i en la seva pròpia vida, l'incendi.

La visió del cartell de mobilització havia estat per a ell un foc que havia consumit tot un batibull de petites misèries."

En el carrer, un llarg i dur hivern. En el front, una ferida de guerra. En un incendi, la ferida d'enyor. En el conflicte, una ferida de desig. En una llibreria, la ferida de traïció. En la celebració, una ferida de sinceritat. En un autobús, la ferida d'amor.

Un relat amagat rere la calma. Una història aparentment reposada. Una lectura que destapa, mostra i revela un vel humà i quotidià, d'un moment i d'una manera de pensar. Un llenguatge que juga, emociona i fa somriure. Un so de paraules i de parles que esdevenen escriptura.

"-Zei laf, bicós zei du not anderstand.

I també va dir:

-Ai laic zat: iú du not laf."