Tinc un llibre a les mans i em quedo quieta, sentada, mirant per la finestra. No sempre sabem mirar. Passem la vista per sobre les coses i la gent, com una tela roçaria l'aire, desdibuixant a contrallum el que cobreix amb el seu frec. Ens deixem endur pel temps, per les presses, per aquella mena de rellotge imposat i autoimposat i perdem la capacitat de fixar la mirada, d'observar el que hi ha al nostre voltant, però, sobretot, perdem la qualitat d'adonar-nos del que senten els altres. Parlaria de mirar, escoltar, tocar, olorar i tastar, per sentir. De fet, parlaria de sentir, amb cada sentit i amb plena consciència... Com aquella nena que en fer quinze anys, cega, baixa al metro, es passeja per escales, andanes, vagons i estacions, propis de la periodicitat geomètrica dels quadres d'Escher, a la recerca dels sons dels colors que ja no pot veure, però sí que pot sentir. Perquè, no hi ha res més trist que un vagi sempre cap a un costat sense mirar cap a l'altra direcció, perdent l'oportunitat de tornar a fer que l'atzar, el destí o la casualitat trenquin el desencís d'una nota borrosa per la pluja i la tinta, per tornar-se a trobar després de destrobar-se. Perquè, en el fons, gaudir de l'esforç i la constància d'algú que amb la seva dedicació és capaç de fer un petit gest que s'emporti les males olors i la lletjor del metro, no deixa d'emocionar-nos, quan ens permet veure crèixer un jardí allí on no arriba la llum.
Els àlbums il.lustrats no tenen perquè ser només pels nens. Les seves històries, les seves il.lustracions, la seva presentació, fan d'ells una mena de petit tresor que en les nostres mans esdevé quelcom més que un relat curt amb dibuixos. Trobar l'equilibri just entre la paraula i la imatge, en un format agradable, ens pot fer perdre la mirada més enllà de la finestra i tornar, encara que sigui per uns moments, a trobar aquell temps necessari per poder mirar, per poder, al cap i a la fi, sentir i pensar.
Recomanacions, comentaris i estones passades davant les lleixes d'una llibreria, ens descobreixen aquella mena de llibres que no tenen edat i que semblen recodar-nos un cert gust dolç i agradable, que feia molt que haviem oblidat.
Cho Sunkyung.
EL JARDÍ SUBTERRANI.
Ed. Thule.
Jimmy Liao.
Barbara Fiore Editora.
EL SONIDO DE LOS COLORES.
Barbara Fiore Editora.
Ahora ya no tengo que pasar sin ello:
todos los colores se traducen
en sonidos y olores.
Y resuenan como melodías
de belleza infinita.
¿Para qué quiero un libro?
El viento hojea los àrboles
y se lo que allí son palabras
y las repito a veces en voz baja.
Y la muerte, que arranca ojos como si fueran flores,
no encuentra ya los míos.
Rainer Maria Rilke. La ciega, LIBROS DE LAS IMÁGENES.
9 comentaris:
Com sempre la tria de l'i lustració, esplèndida. tens raó , els llibres de il·lustracions no són només per nens i segons qui no són per nens.
Sabies que Escher va inspirar-se a la periodicitat de l'art islàmic de l'Alhambra i que, al seu torn, amb les seves representacions geomètriques, els artistes àrabs pretenien representar un bocí de l'infinit? Petonets!
Mireia... Pertany a "El Sonido de los Colores", en el moment en el que ella associa la posta de sol al so d'una veu recitant un poema...
=:)
Poeta... Gràcies per la recomanació de "DesEncuentros"... Desconeixia aquesta inspiració i m'agradarà molt mirar de nou els seus quadres i dibuixos i, així, poder intentar veure i trobar petites engrunes d'infinit captades i fixades pel seu traç i color, oblidant la repetició de translacions de petits vectors, que amb els seus lliscament, rotacions i encreuaments, configuren cel.les, plans i centres de simetria d'un grup puntual =;p...
... Petonets
Que bé que escrius, de veritat. No sé si entres al laberint per inspirar-te... però els resultats són magnífics (o a mi m'agraden molt).
Ariadna et felicito per les teves paraules. Els llibres il·lustrats dels que parles són tan bonics, no em canso de mirar-los. Si em deixes te'n recomano un altre, de Kalandraka, que es diu Salva't Elies, una delícia pels sentits i els sentiments.
Novesflors... Moltes gràcies a tu per les teves paraules...
Espolsada... Acabo de veure Salva't Elies en el catàleg, moltes gràcies per la recomanació, només de veure la coberta fan venir ganes d'obrir-lo i perdre's entre les seves pàgines...
M'agradaria viure dis de la il·lustració, només en aquest petit espai reduit, i cada dia per sobreviure només amb un tast dels molts llibres que hi ha, n'hi hagués prou (Tot i que menjar m'agrada força, ho substituiria pel llegir, en aquest cas... és ficció).
crec que el teu blog, ariadna, també podria dir-se la lectora eclèctica (i compulsiva, sense ànim d'ofendre, això de compulsiva..)
amb quina altra lectura ens sorprendàs properament...
Publica un comentari a l'entrada