28 de maig del 2008

L'estranya



Sándor Márai.
L'ESTRANYA.
Ed. Empúries.

"Les paraules s'encadenen, s'ajusten les unes a les altres, no cal perdre el temps emmotllant-les; segurament feia temps que es preparaven per a un gran moment, i quan apareguessin, com les imatges d'un somni, sorgirien de sobte i cobrarien sentit, convertides en imatges i frases. 'Però, quin sentit tindran?'. Es va aturar a la porta, amb el barret i els guants a la mà.
'Vegem, quin és el sentit de les imatges? En primer lloc hi ha el somni, dins del qual apareixen. Un altre àmbit que es disposen a habitar. El significat de les paraules no és només el que signifiquen, sinó l'àmbit que il.luminen... Hom es posa en marxa en la foscor il.luminada per unes quantes paraules'..."


Una calor que sufoca, ofega i cega. Un mar abrusador, dens i oliós. Un hotel a la costa, els turistes i les mirades que es creuen en les escales. Afers privats per recordar, per observar i per començar. Una illa solitària que calla en un diàleg buit com el mar.

Hi ha qui es pregunta i cerca la resposta. Tenaç i pacient, observa i investiga. Sent la carn cremar, veu les normes i les convencions i vol anar més enllà. Veu la ciutat com una mena de construcció cuirassada i replegada en sí mateixa, tancada i a la defensiva, i sap que la seva gent també és així.
Hi ha qui fa i calla i, des de la solitud i el silenci, busca aquell principi, aquell perquè d'allò que és eternament humà.

10 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

El tinc a dalt de la pila, serà el proper, un cop més t'has avançat. El teu comentari m'ha fet ganes de llegir-lo sens dubte.

digue'm ariadna ha dit...

... Submergir-se en els personatges de Márai, és cercar en els racons d'un món interior profund i en la decadència social d'una època i d'una classe. Amb L'estranya es dibuixa tot això i el protagonista dóna un pas més en el seu camí particular de trencament amb unes convencions socials que van perdent credibilitat davant la seva particular recerca de l'existència humana...

Espolsada... Has llegit L'última trobada?...

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

sempre vas molt per davant meu amb els llibres. A veure si agafo ritme i llegeixo alguna cosa que esmentes...
petons

Poeta per un dia ha dit...

La recerca de l'existència, o del sentit de la mateixa, el qüestionar-se si l'explicació que es dóna és la correcta o si només es basa en unes convencions socials, com bé dius, o en una inèrcia que fa por de trencar,... hi ha tasca més fugissera, més plaent però més complicada?

Petonets!

digue'm ariadna ha dit...

Assumpta... A mida que els dies es fan més llargs, les tardes s'omplen d'hores de llum i sembla més fàcil trobar aquell moment per a poder-nos regalar una mica de temps...

Poeta... No et sabria dir si és sempre plaent, si resulta sempre tan fugissera que s'escola entre els dits abans d'adonar-nos, però diria que sí, que és complicada. Les cadenes poden venir imposades, però també és cert que ens les autoimposem, de tal manera que hi ha dies que fem que tot s'esdevingui una mica menys fàcil, menys clar i menys senzill, arribant a una mena de fosc cul-de-sac, del qual ens pot costar veure que girant cua hi ha una mica de llum i potser, la sortida...

... Petonets per tots dos

L'Espolsada llibres ha dit...

Hola Ariadna, no l'he llegit. De fet en Márai és autor per descobrir. Em recomanes que comenci per L'última trobada?

digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... Dels que he llegit, és el que més m'ha agradat. L'estranya està bé, però no és dels millors que té al meu gust, i tot i que et fas una bona idea del seu estil, el va anar polint amb obres posteriors...

Anònim ha dit...

Si no fos per les paraules, el camí seria en plena obscuritat.

digue'm ariadna ha dit...

Novesflors... Sí que donen llum, però, a vegades, crec que el significat de les paraules cau en l’oblit. Es passa de llarg d’aquesta mena de claror que es genera al seu voltant, sense fer cas a la seva forma, a la seva textura, al seu color, a les seves connotacions, manllevant-se la seva cromatologia i es perd la capacitat d’utilitzar-les. Es buiden, s'apaguen, s'embruten i poden desaparèixer els seus significats en algun racó perdut i s'esgarrien. Llavors es deixa de parlar, es pot xerrar i xerrar amb un discurs que no té significat, per més que enlluerni, que s’emboliqui amb la millor veu, amb els millors gestos i amb les mirades més captivadores. L’equilibri és molt fràgil i penso que sovint s’oblida i es descuida...

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.