Maurizio Maggiani.EL VIATGER NOCTURN.
Edicions 1984.
"El seu punt de vista era el de la simplicitat. L'univers essencial. Pel que jo veig que pot ser tingués raó.
En realitat, des del punt de vista d'un geòleg, estic assegut sobre el forat del cul del món. Fins i tot el funcionari que fa unes quantes setmanes em va timbrar el visat de trànsit comparteix el punt de vista dels geòlegs. Arribar a seure davant d'aquesta posta incomparable, vagar, si me'n venen ganes, per un territori de cent cinquanta mil quilòmetres quadrats aproximadament -un nombre incert, atesa la incertesa de les fronteres-, pujar i baixar per les dotzenes de cadenes muntanyoses que conté, pouar aigua a les tretze fonts detectades i assenyalades, transitar per les tres grans pistes que el travessen i per les moltes pistes menors que el tallen, tot això, i que el que pugui inventar-me a més a més, m'ha costat una bashish de trenta milt francs africans. Una misèria. Un judici inapelable."
El coll d'Assekrem: la posta de sol en un desert de roques i sorra. Una tomba, la del pare Foucauld, i una olivera. Una espera: la de l'especialista en migracions d'orenetes. Contes del poeta viatger que els acompanya, cada nit a la vora del foc. Un traductor, l'home que vaga pel desert, i el poble tagil. Records d'infantesa, records del desert, records de Bòsnia. Història escrita i història oral. Una óssa de nom Amapola, les tres llums a l'ull, i una dona jove: la perfecta. El viatger nocturn, recorda, migra i erra.
Quan les històries anaven de boca en boca, les paraules agafaven forma davant del foc de nit. Aquestes, podien evocar altres històries: viscudes o escoltades, inventades o reals. Tot es podia barrejar, i tot s'havia de barrejar. Perquè, les paraules, com les orenetes i el viatger, migren, erren i ajuden a recordar.
"Qui et farà saber què és el viatger nocturn?
És l'estel que guspireja."
ALCORÀ, sura LXXXVI: 1, 2.
9 comentaris:
Un viatger nocturn, contes explicats a la vora d'una foguera immensa que s'enlaira cap un cel curull d'estrelles, mite i realitat convertits en un de sol a les orelles dels que escolten... Preciosa imatge, Ariadna... Com sempre, vaig afegint lectures necessàries a la llista, lectures que sé prou bé que mai tindré temps de recórrer abans no vingui el Corb del Ragnarok.
Petonets!!
No deixa d'encuriosir-me el teu laberint de llibres. En totes les ressenyes, evoques el llibre, però no en fas un resum, si més no, convencional. Tampoc deixes clar si el recomanes o no, dius el que et suggereix, i li poses una imatge i un petit fragment: totalment personal i diferent. També, veig que només en els comentaris, deixes veure una part del que creus o penses, però només una petita part. Molt curiós el teu laberint, Ariadna, molt interessant i bonic, fora del que domina.
En un comentari vas dir que tu no escrivies, jo no penso pas així després de llegir-te.
M.
Interessant aquest viatger sentat sobre el forat del cul del món, que mira el cel buscant orenetes, i escolta històries d'un poeta viatger... Ja parlaré amb el corb, i així tots podrem afegir més llibres a les llistes, seguint el fil del laberint.
;-)
Poeta... llistes de llibres com aquelles biblioteques que amb un joc de miralls multipliquen els títols fins a l'infinit; llistes com biblioteques i biblioteques com laberints, tot en un remolí continu que ens atrapa i pel qual ens deixem agafar.
Anònim/anònima M... espero que aquest petit laberint et continui encuriosint i interessant; moltes gràcies pels teus mots.
Ragnarok... si parles amb el corb, sobretot que no asusti a les orenetes, que porten un llarg viatge migratori sobre les ales i han d'arribar on el viatger espera.
Petonets!
És que, en el fons, les paraules ens ajuden a donar forma al món, les paraules creen, fan existir, són una màgia autèntica que creen del no-res tot el que som, veiem, sentim i experimentem...
Pq les paraules, per sort o per desgràcia, ho són tot...
El viatger nocturn era una de les obres seleccionades al Premi Llibreter 2006... l'hauré d'afegir als llibres per llegir!;)
és un plaer llegir els teus mots i el seu particular ordre.
gràcies
Les paraules creen móns i els destrueixen, són tot i són res, són l'ordre i el caos, la vida i la mort. Provem, sinó, d'imaginar-nos la mort sense que porti associada la paraula "mort" o la seva variant dialectal corresponent...
Les parauels creen i ho són tot, és cert. També ens donen els oposats, els grans extrems pels quals ens movem; i, també, originen les grans contradiccions que ens aclaparen...
Si la mort no dugués la paraula mort associada, buscariem llargues metàfores per descriure la no-vida, o buscariem un color, una música, un estat o un sentiment: perquè ens fa falta i necessitem expressar el que ens suposa una pèrdua.
Publica un comentari a l'entrada