11 de novembre de 2007

De... 84, Charing...



... Cross Road.


"Cada primavera hago una limpieza general de mis libros y me deshago de los que ya no volveré a leer, de la misma manera que me desprendo de las ropas que no pienso ponerme más. A todo el mundo le extraña esta forma de proceder. Mis amigos son muy peculiares en cuestión de libros. Leen todos los best sellers que caen en sus manos, devorándolos lo más rápidamente posible... y saltándose montones de párrafos según creo. Pero luego JAMÁS releen nada, con lo que al cabo de un año no recuerdan ni una palabra de lo que leyeron. Sin embargo, se escandalizan de que yo arroje un libro a la basura o lo regale. Según entienden ellos la cosa, compras un libro, lo lees, lo colocas en la estantería y jamás vuelves a abrirlo en toda tu vida, ¡PERO NUNCA LO TIRAS! ¡JAMÁS DE LOS JAMASES SI ESTÁ ENCUADERNADO EN TAPA DURA! Pero... ¿por qué no? Personalmente creo que no hay menos sacrosanto que un mal libro e incluso un libro mediocre."

Helene Hanff. Retall de la carta del 18 setembre 1952, dirigida a Frank Doel. 84, CHARING CROSS ROAD.

14 comentaris:

samain ha dit...

No puc llançar un llibre, així que els col.loco com puc en l'espai que tinc.

ragnarok ha dit...

No sé quina seria la reacció del senyor Doel, en llegir que ella llança llibres quan considera que no els tornarà a llegir, podent-los regalar a algú o donar-los a una biblioteca... però, tenint present la magnífica interpretació d'Anthony Hopkins, i la personalitat que es llegeix entre línies d'ell, crec que ho trobaria una excentricitat molt americana, sacsejaria el cap, i continuaria llegint la carta.

Antitot ha dit...

Una reflexió molt encertada aquest misteri de la fe de no llençar els llibres...que jo l'enllaçaria en l'obligació implícita que senten alguns en haver d'acabar un llibre que han començat i no els hi agrada...

digue'm ariadna ha dit...

Samain... jo tampoc sóc de llançar: ni llibres ni res, així que he de jugar amb l'espai com puc...
Ragnarok... suposo que de tenir més confiança i proximitat geogràfica, hauria demanat permís per veure què seria bo pel fons de Marks&Co. Libreros. La pel.lícula és realment molt acurada, i en Hopkins està genial en el paper mesurat de Frank Doel, i l'Anne Bancroff és una Helene molt creible. També van fer-la (farà uns anys) aquí al teatre, amb la Carme Elias i en Josep Minguell, dirigida per Isabel Coixet: personalment, vaig trobar més creible ella que ell, en Minguell era poc anglès, al meu gust.
Antitot... no sé si és misteri de fe o no, però jo no els llanço, i no em fa mal veure les prestatgeries amb llibres per sobre o apilats. No sento cap obligació (ni implícita ni explícita) a acabar un llibre si no m'agrada: perquè per molt que miris què compres, a vegades et trobes sorpreses. Val a dir que: llibres deixats a mitges, en tinc pocs (alguns són d'autors d'aquells que hi ha qui posaria cara rara en saber que no he pogut amb ells); llibres pendents per llegir, en tinc uns quants; i, llibres que ja he llegit (de biblioteca o deixats)i que m'agradaria comprar n'hi ha molts.
...Petonets.

Mireia ha dit...

Jo tampoc sóc de llançar llibres, i no només llibres, digue'm que no soc de llançar. També és cert que tinc molt llibres dolents ( supervendes o de poca qualitat) però molt d'ells m'agraden, si m'han fet passar una bona estona. Sóc una mica com els amics de la Helene.

Mireia ha dit...

digue'm ariadna, al meu marit li acaben de regalar un recopilatori de la mafalda, és un "totxo" de 659 pàgines publicat pel Circulo de Lectores en tapa dura del 2006. Segurament et sonarà, però com que em vas dir que t'agrada et passo la referència per si de cas

Poeta per un dia ha dit...

Em costa llançar un llibre,... i em costa deixar-lo inacabat. La llista de llibres inacabats certament és molt més breu que la de llibres per llegir o llibres per buscar, trobar i comprar. Entre els inacabats, em fa vergonya admetre-ho, hi trobem "El Món de Sofia"; i entre els que hi ha als prestatges, i encara me'n fa més, trobaríem no pocs Stephen Kings i alguns Tom Clancys... Ja veieu, un heretge com Déu mana...; ara bé, si algun dia cal fer una foguera, si més no tinc alguna petita joia per a contribuir a la combustió eterna de mediocritat!!

Petonets!!

aristocrataiobrer ha dit...

m'agrada molt el comentari de la Hanff, jo tenia molts de miraments a l'hora de llençar llibres, suposo que per l'educació rebuda, però ara ja no, m'he curat: hi ha excés d'oferta, el preu del m2 habitable és sobrehumà...

no volien convertir el llibre en un producte? Doncs ja l'és, i cal tractar-lo com a tal. Només uns pocs escollits se salven de la crema

I sobre les biblioteques, estan fartes de rebre llibres inútils que no necessiten per res.

salut,

digue'm ariadna ha dit...

Mireia... gràcies per això de la Mafalda, però implicaria llençar els petits volums vells i atrotinats que tinc, i no podria...
Poeta... una foguera de mediocritat? No seré jo qui la comenci. Ara si fos una foguera perquè passem molt de fred, o perquè necessitem menjar, o per escoltar contes a la vora del foc, o per fer un foc de camp, llavors, potser si llençaria alguns llibres allí...
Aristòcrataiobrer... suposo que el mercat converteix qualsevol cosa en producte, però un pot decidir què accepta com a producte i què no. El llençar o no, no sé si és per educació o per consciència pròpia, penso que hi ha qui té més facilitat en desprendre's de les coses i qui no: a mi em costa, personalment. I no només poden donar-se a biblioteques els llibres, el que passa és més còmode fer-ho allí...

Anna ha dit...

jo sóc absolutament incapaç de llençar un llibre, i la veritat és que m'ho estic començant a plantejar... fa dos anys que m'he independitzat i ja no em queda ni un foradet, els tinc en doble fila als prestatges... per altres costat també és veritat que rellegeixo moltíssim, alguns llibres els he llegit 5 o 6 vegades, i el Senyor dels Anells el repeteixo gairebé cada any!

Auryn ha dit...

No he sigut mai capaç de llençar un llibre, encara guardo fins i tots els de quan era petita, entaforats en una enorme capsa a dalt de tot d'un armari.
Tinc llibres i llibres pendents de llegir, alguns des de fa anys. Estic esperant el moment idoni per llegir-los.
Tinc la mania de deixar els llibres quan jo considero que acaben com a mi m'agrada. Més d'un llibre ha caigut quan he considerat que aquell és el final que jo li deixaria.

digue'm ariadna ha dit...

Anna... rellegir? Un vici, i reconec que sóc de les que subratlla frases, i marca pàgines doblegant la punta, i obro molt els llibres, i... podriem dir que no els tinc per fer bonic, ni molt menys... espai? Com puc, però, la veritat, fa goig veure una prestatgeria plena...
Auryn... jo també els guardo, i els apunts, i tot... un vici que quan fas un trasllat et dius que cal fer neteja, però mai ho fas... i deixar llibres? El pitjor és quan no te'ls tornen, i el llibre t'agrada molt, així que acabes comprant-ne un altre exemplar per poder tornar-lo a rellegir...

Mireia ha dit...

Jo també guardo els paunts des de l'institut. I els de la faculatat ben enquadernadets amb espiral i per assignatures. Pel que fa a deixar els llibres i que no te'ls tornin... a casa ara els fitxem. Semblem una biblioteca; tenim entrats els llibres a l'ordinador ( encara no hem acabat però) i quan algu ens els demanava ens ho apuntem a la fitxa. A més hem fet un ex-libris molt mono i tots marcats per reclamar-los en cas necessàri

digue'm ariadna ha dit...

Mireia... no sabria fer-ho, encara que els tingués fitxats: demanar que em tornin una cosa meva, em costa molt i ho passo malament, així que acabo comprant un altre llibre, si és dels que vull rellegir de nou... per sort són pocs cops...