... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
Espolsada... seria el que més li agradaria, n'estic segura... SU... en esperit, ens va deixar només per un instant, n'estic segura... em quedo amb el ressó de les paraules de Narayama i el plàcid descans sota el mantell de neu...
4 comentaris:
Que descansi a la muntanya, mirarem d'oferir-li la victòria ben aviat.
És una adéu per sempre o només per un instant?
Trobarem a faltar el teu somriure...
Ja t'enyoro, vaja!
SU
Espolsada... seria el que més li agradaria, n'estic segura...
SU... en esperit, ens va deixar només per un instant, n'estic segura... em quedo amb el ressó de les paraules de Narayama i el plàcid descans sota el mantell de neu...
Una abraçada per a tu.
Publica un comentari a l'entrada