7 de setembre de 2012

Aire de Dylan



Enrique Vila-Matas
AIRE DE DYLAN
Ed. Seix Barral

"... empezó a llevársela el viento, a llevársela el aire, ese aire que es la materia de la estamos hechos, leve viento de vida y muerte, aire de todas las máscaras, aire de Dylan."

Després de tant de temps, d'aires lleugers quasi efímers, d'aires violents i arrauxats, d'aires densos i tèrbols, ens adonem que "quan es fa fosc, sempre necessitem algú".

Podria parlar de com aquest aire, ple de màscares i de veus, esdevé un gran entramat de personatges i cites. D'homenatges, de picades d'ullet i del joc propi dels teixidors d'històries. De veus canviants, d'ànimes torbadores, de rellotges a deshora, d'esdeveniments creuats i multiformes. De la ironia, de la indolència i de la descoberta. Del combat entre la corporeïtat de la immòbil recerca i la lleugeresa del provocador spleen... I les paraules caurien, davant el dubte de si realment el vent seria capaç d'endur-se-les.

4 comentaris:

SU ha dit...

Benvingut l'aire que et porta i et retorna a aquests paratges. Encara que sigui un aire efímer, gràcies per seguir en el laberint.

SU

digue'm ariadna ha dit...

... Gràcies a tu, per continuar passejant per aquest petit i senzill laberint...

David ha dit...

D'en Vila-Matas, he de confessar que no n'he llegit mai res, segurament em podries dir per on començar, oi?
M'alegro poder tornar a llegir-te, Ariadna!

digue'm ariadna ha dit...

David... És molt personal, però o París no se acaba nunca o Bartleby y compañia o El viento ligero en Parma...