25 de febrer de 2012

Les paraules



Les paraules
se m’entortolliguen
a les mans. Em costa
de desprendre-me’n.
Se m’amoroseixen
entre els dits, i
es tornen dolces.
Hi servo la tebior
de moltes mans, de
cossos; la tremolor
de llavis entreoberts
i el tacte de la pell,
espessa de desig,
suavitat
de parpelles closes,
trèmules
damunt d’ulls que endevino
plens de guspires.

Sóc amb vosaltres
a través de la pell
d’aquest cos que estimo.

Montserrat Abelló, LES PARAULES de Paraules no dites, 1981

4 comentaris:

MANEL ha dit...

Paraules no dites, no saps com em va agradar! M'hi has fet tornar, gràcies!

SU ha dit...

Ariadna,

Gràcies per aquest apunt!

Aquest curs ja he treballat "Memòria de tu i de mi" i ara estic en ple procés de preparació de "Cares a la finestra".

O sigui, Abelló a tope!

Una abraçada,

SU

digue'm ariadna ha dit...

Manel... paraules escrites que callades ens criden des del paper. Pacients, esperen, volen i desitgen que posem veu als seus contorns i amb el so acariciem les seves formes...

SU... no et demanaré cinc cèntims d'aquest ineludible, en vull molts més...

SU ha dit...

Ariadana, m'hi posaré i els tindràs!

I promise...

Salut i sensibilitat, que no falti mai!

SU