21 de març de 2011

sss (XXVI)...



És clar que, per llegir poesia, s'ha de saber llegir. Vull dir, que s'ha de saber llegir d'una manera especial, lenta, matisada, cadenciosa, rítmica. De fet, el contacte amb la poesia aporta, entre altres coses, precisament això: s'aprèn a llegir bé, s'aprèn a llegir amb sentit, fins i tot més enllà del sentit superficial i obvi. Quan llegim poesia, es desvetllen en nosaltres registres nous, accedim a idees, sentiments, paraules i imatges que ens han resultat fins aleshores imprevistos, desconeguts, amagats.



... en el laberint, també hi ressonen els mots...

17 de març de 2011

Primavera, estiu, etcètera


Marta Rojals
PRIMAVERA, ESTIU, ETCÈTERA
Ed. La Magrana

"I jo em tapo les orelles, i sóc cega i m'ofego, i a cent cinquanta mil anys llum una agulla fa un forat i del forat surt una llum blanca i dins de la llum blanca comencen a ajuntar-se els protons i els electrons i els neutrons, i els planetes s'inflen com bombolles de sabó, i les aigües torrencials surten de les escletxes i els núvols giren com mans pels cels de tots els oceans i un peix comença a caminar i es posa dret i es fa una casa i a la casa hi ha unes escales que pugen i pugen i al replà de les escales hi sóc jo, cega, sorda, ofegada en l'aigua salada de tots els mars del món. I així s'acaba la música."

Tardor. Hivern. Etcètera. Enfilall de paraules que dibuixen records i esbossen perfils a mà alçada. Imatges amuntegades que es trepitgen i s'empenyen, es busquen i s'esperen. Instants plens de ressons de rialles, de plors, de ràbia, d'impotència. El tot i el res. Allò perdut i allò trobat, o retrobat. El temps, conegut i estrany a la vegada.

T'endinses i l'aigua et porta. Corrent avall. Riba de sol, riba d'obaga. Fred i calor. Alguna topada amb les roques de la vora. Algun cop amb les de la llera. I tu, avall. L'aigua s'accelera, et domina, et mena sense fugida cap a la caiguda. El salt t'engull, t'omple i et buida alhora. I un cop a la bassa, mires amunt, tornes a pujar i tornes a caure.

Imatge Flickr (poketmonster rafa)

3 de març de 2011

La última noche

Lectures lligades. Paraules que ens fan anar d'un llibre a un altre, per trobar-nos de nou amb aquell paràgraf que ens ha captivat i que una veu ha repetit en un altre lloc.

"Una cosa sí que havia constatat: fins a quin punt les persones podien ser a la vora del desastre, per més invulnerables que semblessin. Havia vist com se succeïen els esdeveniments, una desgràcia rere l'altra. Podia passar sense advertència prèvia. De vegades aconseguien salvar-se, però a partir de cert punt ja els era impossible. De tant en tant, es preguntava com seria en el seu cas: quan arribés la patacada i les bigues comencessin a cedir i a esberlar-se, què passaria?"

Cita de James Salter, traducció de Francesc Rovira, a L'últim dia abans de demà.


James Salter
LA ÚLTIMA NOCHE
Ed. Salamandra

"Aún era de día, la luz plena y pura que precede al crepúsculo, el sol reflejado en un millar de ventanas orientadas al parque. Caminando por la calle con tacones altos, solas o en grupo, había chicas como la que Noreen había sido, en gran número. Ellas seguramente no iban a quedar un día para almorzar. Pensó en el amor que había llenado la gran habitación central de su vida y en que no volvería a conocer a nadie como ella. No supo qué lo enbargaba, pero en medio de la calle se echó a llorar."
PALM COURT.

Amb el temps, oportunitats perdudes, opcions equivocades, canvis, errors.

Fragilitat. Nua, descarnada. La tènue emoció que batega en el moment de fugir. La mirada intensa i punyent que subratlla la renúncia.

Relacions...

... Solitud.

Imatge deviantART (Buaiansayapanomali)