21 de març de 2011

sss (XXVI)...



És clar que, per llegir poesia, s'ha de saber llegir. Vull dir, que s'ha de saber llegir d'una manera especial, lenta, matisada, cadenciosa, rítmica. De fet, el contacte amb la poesia aporta, entre altres coses, precisament això: s'aprèn a llegir bé, s'aprèn a llegir amb sentit, fins i tot més enllà del sentit superficial i obvi. Quan llegim poesia, es desvetllen en nosaltres registres nous, accedim a idees, sentiments, paraules i imatges que ens han resultat fins aleshores imprevistos, desconeguts, amagats.



... en el laberint, també hi ressonen els mots...

5 comentaris:

novesflors ha dit...

Que tingues una deliciosa primavera.

David ha dit...

Per llegir poesia cal aprendre a llegir de nou a cada poema.
Salutacions, Ariadna!

Anònim ha dit...

No tots els poetes saben llegir la seva pròpia obra.
La comprensió d´un text poètic pot ser diferent segons el moment i la persona.
Imma C.

horabaixa ha dit...

... ja és cert que l'entonació que s'hi dona, i tot plegat, fan que agafi un significat important.

Bona tria Ariadna

digue'm ariadna ha dit...

Novesflors... igualment, moltes gràcies...

David... sí, l'art de llegir bé va intimament associat a l'aprenentatge i al descobriment i al plaer de saber aturar el temps quan tens un llibre a les mans...

Imma... d'aquí l'art de rellegir, de tornar a (re)descobrir de nou unes paraules i tots els seus matisos...

Horabaixa... no sabria dir si hi ha un tret que sobresurti més que un altre i potser em quedo amb la importància d'aprendre a dir poesia... moltes gràcies...

=:)