20 de febrer de 2011

Un amor d'en Swann


Marcel Proust
UN AMOR D'EN SWANN

Ed. Viena


"Però des de feia un any que, en revelar-li a ell mateix força riqueses de la seva ànima, l'amor de la música havia nascut en ell per algun temps, en Swann considerava els motius musicals com a veritables idees, d'un altre món, d'un altre ordre, idees velades de tenebres, desconegudes, impenetrables a la intel.ligència però no per això no són menys perfectament distintes les unes de les altres, desiguals entre si en valor i significació."

En Charles Swann s'enamora. L'amor i la passió arrosseguen indiferències, gelosies i angoixes. Marquen el desgavell traçat per la desmesura del sentiment que domina i cega. Una petita frase musical, la semblança amb un retrat, anuncien el paradís que davalla a l'infern.


NOMS DE LLOC: EL NOM.


"Els mots ens presenten una petita imatge clara i usual de les coses, com les que enganxem a les parets de les escoles per fornir als nens l'exemple del que és una establia, un ocell, un formiguer, coses concebudes com iguals a totes les de la mateixa mena. Però els noms presenten de les persones -i de les ciutats, que ens acostumen a creure que són individuals, úniques com persones- una imatge confusa que obté d'ells, de la seva sonoritat esclatant o fosca, el color amb el qual està pintada uniformement, com un d'aquells cartells, enterament blaus o enterament vermells, en els quals, a causa dels límits del procediment que s'ha fet servir o per un caprici del decorador, són blaus o vermells no solament el cel i el mar, sinó les barques, l'església, la gent que passa."

Torna aquell ritme conegut. Ciutats i un nom, entre reconstruccions fragmentades, desvetllen imatges i sentiments amarats de reflexions. I amb l'enyor pels instants passats, un retrobament, en Swann i l'Odette, i la seva filla.

3 comentaris:

jolector ha dit...

Després de llegir-te, ho tinc clar: m'hi he de posar! Incrèdul que sóc, vaig tenir els meus dubtes si continuarien el projecte, però en veure l'anunci de novetats em van fer molt feliç. Confio que vagi a més!
Salut

novesflors ha dit...

Mai havia pensat els noms en aquests termes. Molt interessant, tot impregnat del color...

digue'm ariadna ha dit...

Jolector... així ho espero jo també...

Novesflors... fa molt de temps, em van ensenyar que cada color té un moviment, un so, que la llum entra per un costat i surt per un altre, i vaig aprendre a veure i a mirar amb el cos i amb la veu. Del so a la paraula i del moviment al gest hi ha una ratlla molt fina...