8 de febrer de 2011

Més enllà...



... Lloms girats i portes tancades. Ombres sense cos. Ni títols ni frontisses. Vides manllevades i veus silenciades. Mots callats en el buit dels llibres sense nom...

No és el primer cop que dic que cal saber escoltar la veu i els silencis que apareixen entre les paraules, o que omplen les mirades perdudes en el record, o que s'humitegen per l'emoció i el trasbals que brollen en fer presents de nou aquells fet que han marcat una vida. No serà el darrer cop que digui que si ningú no escolta ni pregunta, quan una veu s'apaga, tot quedarà tancat en el més profund silenci, el de l'oblit.



No es poden aturar els dies, ni el món, ni els "rius". Tot continua fluint, seguint cursos que no sempre entenem, ni compartim. És cert, podem optar i seure prop de la riba i mirar-nos-ho de lluny, o mullar-nos els peus a la vora, o decidir entrar fins el ben mig del riu.

Més enllà de guerres, d'exilis, de morts, de vides, queden tots aquells rostres i aquells somriures que sorgien espontàniament, tot i la situació que els envoltava. Hi ha la fermesa, la coherència, dels qui valoren més les persones que el gènere, el color, la religió o la ideologia.

La Bethli va entrar en el riu. El corrent la va colpejar i, malgrat tot, continua allí.

"Tinc noranta-sis anys, molts anys... sovint perdo el fil de les coses que explico i tinc buits de memòria."

Assumpta Montellà.
ELISABETH EIDENBENZ.
MÉS ENLLÀ DE LA MATERINTAT D'ELNA.

Ed. Ara Llibres.

4 comentaris:

GEMMA ha dit...

Que cert i maco el que diu, i que emotiu i profund. Resaltaria aquesta idea:

"No serà el darrer cop que digui que si ningú no escolta ni pregunta, quan una veu s'apaga, tot quedarà tancat en el més profund silenci, el de l'oblit."

Quin bloc més fantàstic que tens, lletres que surten de dins.

Gràcies.

novesflors ha dit...

Hi ha persones valentes que entren dins del riu a risc que el corrent se les emporte. La resta no fem sinó anar a remolc.

David ha dit...

M'ha fet pensar en el canvi que Walter Benjamin proposava alhora d'enfrontar-se a la història: calia, segons ell, centrar-se en les víctimes de la història més que no pas en les grans "proeses" que expliquen els llibres de text.
Salut, Ariadna!

L'Espolsada llibres ha dit...

Aix que ja tenim un altre document per emocionar-nos... com sempre les teves paraules un poema.