11 de novembre de 2010

sss (XXV)...



De fet, a mi mai no m'ha preocupat trobar una explicació diguem-ne historicista o transcendent del fet. Llegia perquè m'agradava llegir i feia versos perquè m'agradava escriure. El lligam entre totes dues activitats és evident, però no gosaria pas establir una relació de causa a efecte en qualsevol dels dos sentits. Els qui, poc o molt, escrivim, ho fem, penso, perquè ens agrada, i també, em sembla, perquè a còpia d'escriure, intentem comprendre les coses, explicar-nos-les i, a més, explicar-les als altres. Per a mi la poesia ha estat sempre una mena de gran interrogació. Cada poema aclareix, en certa manera, uns àmbits més o menys obscurs, però al mateix temps planteja nous interrogants. És un vaivé semblant al viure; és una manera de viure, tan digna com qualsevol altra. Molta gent prova d'escriure, d'adolescent o de jove, al cap d'un temps, la majoria ho deixa córrer. D'altres -pocs- persistim. Per què? No m'atreveixo pas a respondre si no és dient que perquè ens agrada. Potser sí que tenim desenvolupada la capacitat de fabulació d'expressió; potser sí que som més orgullosos, o més xafarders, o més introvertits, o més perepunyetes. És igual. Tot això explica ben poca cosa. Escrivim perquè ens agrada
.

Miquel Martí i Pol.


... en el laberint, també hi ressonen els mots...

3 comentaris:

David ha dit...

És que, en la majoria de lletraferits, en el fons, tot es redueix a això: llegim i escrivim perquè ens agrada. No hi ha gaire cosa més a dir.

novesflors ha dit...

En el meu cas concret, escric simplement perquè m'agrada. No hi ha cap altra pretensió. I per què m'agrada? No ho sabria dir ben bé. M'agrada la creació. Tanmateix, no dibuixe bé, no sé pintar, ni tocar un instrument musical, ni... En el camp de l'escriptura puc fer algun pinet. Des de petita estic fent pinets en aquest camp, i m'agrada. Però crec que la pregunta seria: per què m'agrada crear? Per què ens agraden, als humans, les activitats creatives?

L'Espolsada llibres ha dit...

I el trobem a faltar...