29 d’octubre de 2010

Pròleg



Saber què vols quan el temps s'aproxima,
ona d'amor, de ventura, d'afany.
Tòrcer l'angúnia d'un mal averany
dintre l'encuny venturós de la rima.

I com els núvols amb corns i escopetes,
tot es desfà amb la volada d'un cant;
els mots són forts com conjurs: endavant
corren les aigües més blaves i dretes.

Així, de temps, ja naixia la forma.
D'una paraula, muntanyes, ocells,
arbres, ventades, matins i clavells:
tot era tret de l'obscur i l'informe.

Joan Teixidor. PRÒLEG. Camí dels dies, 1948.

2 comentaris:

novesflors ha dit...

El poder de la paraula.

digue'm ariadna ha dit...

Novesflors... no s'hauria d'oblidar mai...