22 d’octubre de 2010

Lo bello y lo triste


Yasunari Kawabata
LO BELLO Y LO TRISTE
Ed. Booket

"El tiempo pasó. Pero el tiempo se divide en muchas corrientes. Como en un río, hay una corriente central rápida en algunos tramos y lenta, hasta inmóvil, en otros. El tiempo cósmico es igual para todos, pero el tiempo humano difiere con cada persona. El tiempo corre de la misma manera para todos los seres humanos, pero todo ser humano flota de distinta manera en el tiempo."

El cor de l'Otoko es va fer petit quan, buscant l'ideograma de pensar, es va trobar amb els seus altres significats: enyorar, ser incapaç d'oblidar, estar trist. La bellesa del seu voltant i la seva pròpia bellesa, estaven amarades d'un dolor penetrant, intens i ressentit. El seu art, la seva vida, arrossegaven una ombra, la pèrdua d'aquell a qui mai va veure.

Bellesa i tristor diluïdes l'una en l'altra. Confoses i perdudes en subtils imatges. Dualitats que freguen la pell. I, suggerents, travessen murs, s'escolen per les esquerdes i respiren entre campanes, temples i tombes.

"¿no crees que el final de algo es el comienzo de otra cosa?"

Imatge Flickr (Picture_taking_fool)

4 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Encara no he llegit res de Kawabata. El llibre que comentes fa bona pinta.

El missatger ha dit...

Kawabata deixa un regust de qualitat i de tristesa.

David ha dit...

Un altre japonès a la llista.

digue'm ariadna ha dit...

Sílvia... la seva prosa és plena de poesia i de bellesa, de nostalgia i de sentiment. Et deixo aquest enllaç amb altres llibres seus. Si el llegeixes, m'agradarà molt parlar-ne...

El missatger... les seves paraules semblen tenir el poder de sortir de les pàgines i envolcallar-te... benvingut al laberint...

David... sempre és un plaer compartir lectures...