30 de setembre de 2010

La transformació















Franz Kafka
LA TRANSFORMACIÓ

Ed. Proa


Vladimir Nabokov
CURSO DE LITERATURA EUROPEA:
FRANZ KAFKA (1883- 1924). LA METAMORFOSIS (1915) pàg. 369 a 415

Ed. Zeta


Tothom em parlava d'un tal Kafka, lectura obligada en totes les escoles menys en la meva, i el seu escarabat. A casa, no hi era, però sí que hi havia El procés i El castell. El gruix em va fer decidir pel primer, i vaig entrar de ple en la prosa de Kafka. Podria dir que els vaig llegir amb un a mena d'ànsia lectora similar a la desesperació en la que van caient els seus protagonistes. Quan, més tard, amb els seus Relats complets vaig llegir La metamorfosi, em va agradar però no em va semblar que hi havia per tant. Suposo que cadascú va fent el seu criteri, al marge del pes de crítiques literàries i d'altres opinions. I reconec, que si bé he rellegit les seves novel.les i molts del seus relats, el que menys he rellegit és precisament La transformació, i tinc encara pendents Amèrica i Cartes al pare.

Nabokov va dir en el seu curs, i en d'altres ocasions que "Frank Kafka es el escritor alemán más grande de nuestro tiempo". Un artista, un geni, al marge d'opinions com les que parlaven de la seva obra associada a implicacions religioses o a complexes teories freudianes. Caure en raons així, era no fer justícia ni als detalls ni a l'arrel de les seves obres. En la seva prosa hi veia clara la influència de Flaubert, el desig de dotar al llenguatge d'una precisió irònica i allunyada dels sentiments de l'autor. I destacà en l'escriptura de Kafka, la cohesió perfecta de contrast i unitat, d'estil i substància, de trama i forma.

"(...) otro pobre diablo se convierte en escarabajo (La metamorfosis, de Kafka); ¿y qué? No hay una respuesta racional a ese 'y qué'. Podemos descomponer la historia, podemos averiguar como se encajan sus elementos, como una parte del esquema se corresponde con otro; pero tiene que haber en nosostros cierta célula, cierto gen, cierto germen que vibre en respuesta a sensaciones que no se pueden definir ni desechar. Belleza más compasión: eso es lo máximo que podemos acercarnos en la definición de arte. Donde hay belleza hay compasión, por el simple hecho de que la belleza debe morir; la belleza siempre muere; la forma muere con la materia, el mundo muere con el individuo. Si a alguien le parece La metamorfosis de Kafka algo más que una fantasía entomologica, le felicitaré por haberse incorporado a las filas de los buenos y grandes lectores."

Nabokov dissecciona, aïlla, selecciona, busca en atles d'insectes, dibuixa l'odre espaial de les cambres, i analitza la novel.la escena a escena deixant al descobert els seus fonaments arquitectònics.
Nabokov ens introdueix així,

"El protagonista de La metamorfosis es Gregor Samsa, hijo de unos padres de clase media de Praga, filisteos flaubertianos, sólo interesados en el aspecto material de la vida, en suma, unos seres de gustos vulgares. (...) Gregor no sólo mantiene a la familia entera, sino que también les ha buscado el piso en el que ahora viven. (...) Gregor está casi todo el tiempo fuera, viajando; pero al iniciarse el relato, se encuentra pasando la noche en casa, entre dos viajes de negocios; y entonces sucede algo espantoso..."

el gran inici del relat:

"Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d'uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós."

Com si fossim a l'amfiteatre, dalt d'un escenari amb tres portes, els personatges es mouen, parlen, senten i callen. La transformació de Gregor, dóna lloc a noves transformacions i deixa al descobert una mascarada. Entre l'absurd, els personatges grotescs i l'angoixa, sota la cuirassa de l'insecte brilla una ànima humana. El contrast d'aquesta puresa sota l'aparença animal i la lletjor que s'amaga sota l'aparença humana, queda definit de manera punyent i clara. En La transformació els camins de la realitat i els del malson queden profundament imbricats.


Passo pàgina. Encara puc escoltar els cops de prota, sentir el rebuig i la incomprensió, i veure com s'aïlla al diferent sense fer el més mínim gest per entendre'l.
El curs continua, al seu rime, seguint un capritxós calendari, sense pressa.

4 comentaris:

artur ha dit...

Jo vaig llegir "La Metamorfosis" fa uns quants anys, i també em va semblar que tenia més fama de la que potser mereix realment, tot i aixó no es dels llibres predilectes per a mi, o potser hauria de fer-ne una nova lectura i veure si amb el temps canvi-ho d'opinió....qui sap ?
Saludets, artur.

David ha dit...

La dissecció que Nabokov fa de La metamorfosi és molt lúcida, sobretot perquè parlar d'aquest llibre (i de Kafka, en general) sense caure en els tòpics és molt difícil.
A mi, de Kafka, m'agrada tot, no puc separar els relats, les paràboles i els aforismes de les novel·les o de les cartes.
Sobre la influència de Flaubert, és certa (Kafka l'admirava), però a mi em sembla més evident la de Dickens. Aquests personatges entre còmics i grotescs (els ajudants de K. a El Castell, els tres hostes de La metamorfosi, les nenes que viuen a l'escala del pintor Titorelli a El procés...)semblen sortits de les pàgines de l'ecriptor anglès.
Un post interessantíssim!

digue'm ariadna ha dit...

Artur... en alguna ocasió m'ha passat que en llegir de nou un llibre que ja havia llegit, no em reconec en els paràgrafs marcats, i puc inclús deixar la nova lectura a mitges, sense acabar d'entendre què era el que m'havia captivat abans. En d'altres ocasions, continuo veient-me reflexada en allò subratllat i inclús, amb la nova lectura, amplio el que tenia marcat... Suposo que la lectura no sempre està girada d'esquena al pas del temps...

David... crec que Kafka és Kafka en tot el que va escriure, però dins de la seva prosa hi ha obres que em captiven més que d'altres. També és cert, que en certs moments prefereixo més redescobrir-lo en un gènere concret que en d'altres... La veritat és que no he llegit mai res de Dickens (fet que amb el curs solucionaré). És curiós perquè reconec i valoro la seva influència en la literatura i podria parlar en línies generals d'algun dels seus llibres, però mai m'ha atret especialment, no sabria dir-te el per què...

Atrapat en el temps ha dit...

Bon blog. Jo reconec que he hagut de rellegir La transformació per acabar d'entendre'l bé, el llibre.

I sort teniu els que no us hàgiu sentit massa atrets per aquest autor. Senyals que teniu una vida interior sana! ;)