20 de setembre de 2010

Quan jo, aquell dia, vaig deixar el poble


Quan jo, aquell dia, vaig deixar el poble
-em creia que per sempre-

i, mentre, al llarg de la vall,

el tren s'allunyava i el poble s'enxiquia,
el sentia com em creixia immensament

en algun racó molt íntim i molt meu.


Joan Baptista Bertran, QUAN JO, AQUELL DIA, VAIG DEIXAR EL POBLE, dins del recull de poemes, traduïts per Ramon Cotrina, Hay un valle en mi infancia.

6 comentaris:

David ha dit...

És que un valora més el seu país quan se n'allunya. Bé, he deit "país" però això serveix per a tot, oi?

kweilan ha dit...

Uns versos preciosos.

Anònim ha dit...

Hola,
passava per recomenar l´espectacle

AMOR HERMÈTIC, el desig i l´eròtica femenina, de Salvador Espriu.
Al Brossa Espai Escènic

Imma C.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Quina imatge, Ariadna! Però a mi m'ha fet pensar més en el pas del temps que no en el país, com comenta en David. En com, a mida que envellim, tot el que hem viscut va prenent unes dimensions més grans dins el record.

digue'm ariadna ha dit...

David... la distància, la pèrdua fan que allò que tenim a tocar, i que sovint no sabem apreciar prou, esdevingui més valorat. En certes ocasions penso que l'enyor és el que ens fa acabar de donar la valoració a allò que hem perdut, a allò que ja no ens és proper...

Kweilan... del recull que va publicar l'ajuntament (en Joan Baptista Bertran era santjoaní i poeta i, en commemoració del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, a ell s'ha dedicat el monogràfic que cada any es publica i protagonitza els aparadors de molts comerços per la festa major) és un dels poemes que més em va captivar...

Imma... l'has vist? En el Festival de la Primavera Poètica de la Garriga formava part de la seva agenda, però no hi vaig poder anar... moltes gràcies per l'avís, a veure si tinc més sort amb l'Espai Brossa...

Sílvia... és el pont vell de St Joan... sí, d'alguna manera, els records poden anar adquirint una solidesa i una presència, propera i íntima dins nostre, capaç de sobreposar-se al pas del temps i, segons com els mirem, la seva imatge pot tenir més cos, més llum i més color...

Anònim ha dit...

Hola,
no he vist AMOR HERMÈTIC, però tot el que dirigeix la Teresa Vilardell ho fa amb molta cura i preparació.

No l´hagués pas reconegut aquest pont vell de Sant Joan de les Abadesses, ara sí.
Imma C.