28 de gener de 2009

De... La niña...




... del faro.


"Hay gente que dice que las mejores historias no tienen palabras. No les criaron para ser fareros. Es cierto que las palabras se desvanecen y a menudo las cosas realmente importantes no se dicen. Las cosas importantes se aprenden en los rostros, en los gestos, no en nuestras lenguas encarceladas. Las cosas auténticas son demasiado pequeñas o demasiado grandes, o en cualquier caso nunca tienen el tamaño adecuado para encajar en el templo llamado lenguaje.
Eso ya lo sé. Pero también sé otra cosa, porque me criaron para ser farera. Apagad el bullicio del día a día y al principio sentiréis el alivio del silencio. Luego, muy quedo, tan quedo como la luz, regresa el significado. Las palabras son la parte del silencio que puede ser hablada."


Jeanette Winterson. Retall de: LA NIÑA DEL FARO

21 de gener de 2009

L'informe de Brodeck


Philippe Claudel
L'INFORME DE BRODECK
Ed. La Magrana


"Explica moltes coses, un riu, per poc que se'l sàpiga escoltar. Però la gent no escolta mai el que expliquen els rius, el que expliquen els boscos, els animals, els arbres, el cel, les roques de les muntanyes, els altres homes. Tanmateix, cal un temps per dir, i un temps per escoltar."



En Brodeck veu fugir les paraules en l'aire, fins que rep l'encàrrec de l'informe. Comença a escriure, saltant en el temps, buidant els seus records i els dels altres. Cada cop de tecla, alleuja els silencis i els malsons. Ell sap com una multitud pot transformar-se en monstre. En un organisme de sang calenta que actua fora de lògica i raonament. Però no sap si el temps pot guarir les ferides. Nafres soterrades que poden revifar-se en ser recordades.


Qui és l'estranger? Què vol l'altre? Quin secret s'amaga en el silenci?


Ulls que no tenen edat i són plens de guspires de temps i de vida. Noms, que tot i ser anomenats un i un altre cop, triguen a manifestar-se tal i com són. Capvespres que amaguen i revelen alhora, allò que el dia no deixa veure.
Paraula i record.

19 de gener de 2009

Homenatge a Edgar Allan Poe

The Cask of Amontillado


Text original de The Cask of Amontillado d'Edgar Allan Poe, i la
traducció al castellà del conte.

Dins de la proposta d'Hespèria, on s'hi recullen tot d'homenatges en el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe.

14 de gener de 2009

Jo no sóc Ningú! Qui ets tu? o l'ombra d'una dona a la finestra


Una casa amb jardí d'Amherst. En una de les finestres es dibuixa el contorn d'una dona vestida de blanc. Una ombra perduda, aïllada i reclosa que veu passar els dies, les estacions, el temps. Ambient rural i purità d'un poble de Nova Anglaterra, en el segle XIX.
La jove llegeix i demana consell per anar-se endinsant en el camí de l'art. No deixa d'escriure en els marges dels llibres, a peu de pàgina dels diaris o en petits trossos de paper. La seva complicada lletra manuscrita fixa els versos. Paraules i silencis, passió somiada i reflexió precisa, van omplint tot de fulls que, un cop relligats en llibretes, aniran al fons d'un bagul.
La seva poesia, el seu diari personal, tindrà el seu segell propi. L'heterogeneïtat de la forma dóna veu al sensible. Els sentiments s'agiten entre la proximitat i la llunyania que omple els seus versos. Una escriptura estranya i fràgil que buida els instants i les absències, per deixar la paraula nua del poema com a dietari. Guions que retenen la respiració, majúscules que criden l'atenció i ironies insinuants i ambigües, modelen la seva poesia. Més enllà de la tradició de les paraules, l'ombra cobreix l'el.lipsi del vers, el silenci de la naturalesa i la màgia de la vida i el temps.


Jo no sóc Ningú! Qui ets tu?
No ets -Ningú- tampoc?
Aleshores ja som dos!
No ho diguis! Ho xerrarien -saps!

Que trist -ser- Algú!
Que públic -com una Granota-
Dir el teu nom -tot el sant mes de Juny-
A un Pantà que et reverencia!

Emily Dickinson
JO NO SÓC NINGÚ! QUI ETS TU?
Ed. Jardins de Samarcanda

En aquesta versió de D. Sam Abrams es recull una breu mostra de l'obra de l'Emily Dickinson. Versos traduïts, en homenatge a Marià Manent, que recorren la poesia aspra i feréstega d'una obra poètica que va més enllà de les versions que s'hi puguin fer. Poemes curts i fragmentats, passionals i melòdics, intensos i capaços, com ella mateixa va definir, de provocar aquella sensació física d'aixecar-te la tapa del cervell.


A word is dead
When it is said
Some say.

I say it just
Begins to live
That day.

Emily Dickinson

8 de gener de 2009

sss (XII)...



De la literatura universal hay muchos escritores que me han influido. Yo creo que todos. Es decir, todo libro que lees te está diciendo algo, y en ese sentido, todos los escritores, todas nuestras obras son parte de un gran libro. Cuando Borges decía que él estaba más orgulloso de las obras que había leído que de las que había escrito, yo creo que decía mucho más de lo que aparentemente parece. El acto de leer un libro es realmente importante. Cuando uno lee está actuando, se pone con esa acción en una tradición, ya no diría literaria sino humana, humanística.

Roberto Bolaño.


... en el laberint, també hi ressonen els mots...

5 de gener de 2009

Joc d'atzar


Slawomir Mrozek
JOC D'ATZAR
Ed. Quaderns Crema


"Vaig decidir començar una nova vida. Categòricament i inapel.lablement. Només quedava una qüestió per decidir: ¿a partir de quan?
La resposta no oferia cap dubte: 'A partir de demà'.
En despertar l'endemà vaig constatar que un cop més era 'avui' igual que 'ahir'. Com que havia de començar una nova vida a partir de demà, no la podia començar avui.
'No hi fa res -vaig pensar-. Demà també serà demà.'
I vaig passar tranquil.lament el dia a l'antiga. No només sense remordiments de consciència, sino ple de bons sentiments i de reconfortant esperança.
Però, per desgràcia, l'endemà era un altre cop avui, igual que ahir i abans-d'ahir."
UNA NOVA VIDA.



Arguments breus juguen dalt del tapet verd. Les possibilitats de guanyar o perdre no depenen del jugador. La incertesa marca les cartes vistes i les amagades, les de sota la màniga i les que apareixen entre els dits o darrera l'orella. Situacions que es tornen imprevisibles, sota la mirada burleta de la indeterminació.


Un estil precís, irònic i crític. Una distorsió en les situacions quotidianes, trenca amb la lògica esperada. Girs sobtats en una atmosfera lúdica de causes i efectes, de condicions humanes i de vides parodiades. Breus relats sorgits de l'absurd, de les contradiccions i de circumstàncies allunyades de coherències previsibles.