Poesia completa o desvetllar en veu alta la força nua de les paraules

Des de ben petita, Sylvia Plath s'aferrà a les paraules. La realitat vessava de vida, i ella l'interioritzava i la feia anar molt més enllà. Treballava curosament amb el llenguatge, perfeccionant el seu jo poètic. S'identificava amb allò que encara no s'havia acabat. Sobrevivia, s'alliberava i es reformulava amb paraules senzilles i versos profunds. S'esquinçava i no deixava d'escriure. I endinsada en l'hora fosca del son dels infants, la seva creativitat desbordà en la recerca de la seva identitat a través de la poesia.

L'amor i l'odi, la ràbia i la passió, forjaren la seva veu, templant-la, donant-li força. El paisatge ombrívol de la por i l'amenaça, prenia forma. Sense atenuacions, el ritme tallant de la seva poesia brollava des del fons dels seus sentiments. Fràgil i forta, buscava en la intensitat de les paraules la capacitat d'anar més enllà de confessions i de mites, per mostrar la seva veu nua davant nostre. Els seus mots, profunds i ferotges, alliberen continuament una inquietant màgia. Els seus poemes lliures i densos, apareixen vulnerables i poderosos. Els seus versos ens fan contenir la respiració, amb sorpresa, amb admiració, lligant-nos estretament al cos de les seves paraules.

Hachas
Con cuyos golpes resuena la madera,
¡Y los ecos!
Ecos que parten
Desde el centro, como caballos.

La savia
Brota como las lágrimas, como el
Agua que se esfuerza
En reestablecer su espejo
En la roca,

Deshaciendo y horadando
Este cráneo blanco,
Carcomido por las malas hierbas.
Años depús, vuelvo
A encontrármelas por el camino:

Las palabras secas y sin jinete,
El estruendo incansable de los cascos.
Mientras,
Desde el fondo de la charca, las estrellas fijas
Gobiernan una vida.

1 de febrero de 1963.
221. Palabras

Sylvia Plath
POESIA COMPLETA
Ed. Bartleby

Seguint l'edició de Ted Hughes i la traducció de Xoán Abeleira, entrem en aquesta hipnòtica espiral: 224 poemes, escrits entre 1956 i 1963, i 50 poemes de joventut, anteriors a les dates. Una corba que gira al voltant del llenguatge poderós de la poesia de Sylvia Plath. Un recorregut que s'endinsa entre les llums i les ombres del traç evolutiu de la seva veu. Una suggestiva força, sense concessions, flueix d'aquests versos arrencats del més profund de les seves entranyes.

Sylvia Plath va aconseguir el que un dia va escriure en els seus diaris: "poemes molt físics, en que el món es plasmi en les meves paraules". En la seva poesia, com diu Montserrat Abelló, hi ha la força implícita de cada paraula.
Llegir-la, és no conformar-se amb una primera lectura. És tornar-la a llegir i llegir... per dir-la en veu alta.