14 de desembre de 2009

Poesia completa o desvetllar en veu alta la força nua de les paraules


Des de ben petita, Sylvia Plath s'aferrà a les paraules. La realitat vessava de vida, i ella l'interioritzava i la feia anar molt més enllà. Treballava curosament amb el llenguatge, perfeccionant el seu jo poètic. S'identificava amb allò que encara no s'havia acabat. Sobrevivia, s'alliberava i es reformulava amb paraules senzilles i versos profunds. S'esquinçava i no deixava d'escriure. I endinsada en l'hora fosca del son dels infants, la seva creativitat desbordà en la recerca de la seva identitat a través de la poesia.

L'amor i l'odi, la ràbia i la passió, forjaren la seva veu, templant-la, donant-li força. El paisatge ombrívol de la por i l'amenaça, prenia forma. Sense atenuacions, el ritme tallant de la seva poesia brollava des del fons dels seus sentiments. Fràgil i forta, buscava en la intensitat de les paraules la capacitat d'anar més enllà de confessions i de mites, per mostrar la seva veu nua davant nostre. Els seus mots, profunds i ferotges, alliberen continuament una inquietant màgia. Els seus poemes lliures i densos, apareixen vulnerables i poderosos. Els seus versos ens fan contenir la respiració, amb sorpresa, amb admiració, lligant-nos estretament al cos de les seves paraules.


Hachas

Con cuyos golpes resuena la madera,

¡Y los ecos!

Ecos que parten

Desde el centro, como caballos.


La savia

Brota como las lágrimas, como el

Agua que se esfuerza

En reestablecer su espejo

En la roca,


Deshaciendo y horadando

Este cráneo blanco,
Carcomido por las malas hierbas.

Años depús, vuelvo

A encontrármelas por el camino:


Las palabras secas y sin jinete,

El estruendo incansable de los cascos.

Mientras,

Desde el fondo de la charca, las estrellas fijas

Gobiernan una vida.
1 de febrero de 1963.
221. Palabras

Sylvia Plath

POESIA COMPLETA

Ed. Bartleby


Seguint l'edició de Ted Hughes i la traducció de Xoán Abeleira, entrem en aquesta hipnòtica espiral: 224 poemes, escrits entre 1956 i 1963, i 50 poemes de joventut, anteriors a les dates. Una corba que gira al voltant del llenguatge poderós de la poesia de Sylvia Plath. Un recorregut que s'endinsa entre les llums i les ombres del traç evolutiu de la seva veu. Una suggestiva força, sense concessions, flueix d'aquests versos arrencats del més profund de les seves entranyes.

Sylvia Plath va aconseguir el que un dia va escriure en els seus diaris: "poemes molt físics, en que el món es plasmi en les meves paraules". En la seva poesia, com diu Montserrat Abelló, hi ha la força implícita de cada paraula.
Llegir-la, és no conformar-se amb una primera lectura. És tornar-la a llegir i llegir... per dir-la en veu alta.

4 comentaris:

jo lector ha dit...

La Plath!!! Vaig llegir una traducció de Montserrat Abelló, i em va costar entrar, tens raó amb això de la primera lectura, considero es pot aplicar en general a tota la poesia (si la vols realment llegir, i en uns casos més que en d'altres). L'edició de Bartleby l'he tingut molts cops a les mans i reconec que me la fas mirar d'una altra manera després de llegir-te, una proposta més per la carta als reis!
Salut

Anònim ha dit...

As Ryan Adams...

I wish I had a Sylvia Plath
Busted tooth and a smile
And cigarette ashes in her drink
The kind that goes out and then sleeps for a week
The kind that goes out on her
To give me a reason, for well, I dunno

And maybe she'd take me to France
Or maybe to Spain and she'd ask me to dance
In a mansion on the top of a hill
She'd ash on the carpets
And slip me a pill
Then she'd get pretty loaded on gin
And maybe she'd give me a bath
How I wish I had a Sylvia Plath

And she and I would sleep on a boat
And swim in the sea without clothes
With rain falling fast on the sea
While she was swimming away, she'd be winking at me
Telling me it would all be okay
Out on the horizon and fading away
And I'd swim to the boat and I'd laugh
I gotta get me a Sylvia Plath

And maybe she'd take me to France
Or maybe to Spain and she'd ask me to dance
In a mansion on the top of a hill
She'd ash on the carpets
And slip me a pill
Then she'd get pretty loaded on gin
And maybe she'd give me a bath
How I wish I had a Sylvia Plath
I wish I had a Sylvia Plath

Never forget
See you,
Liam

digue'm ariadna ha dit...

Jo lector... espero que siguin generosos =:)...

Liam... thank you...

Biel Barnils ha dit...

Sempre torno a Plath, la seva escriptura radical i bèstia, bonica i ferotge, sensible i brutal a la vegada i ben barrejada em té captivat.