Stendhal deia: els detalls és el que hi ha de més important en una novel.la. I Txèkhov: s'ha d'intentar l'impossible per dir les coses com no les ha dites mai ningú. Fer una novel.la és difícil. L'estructura, els personatges, l'escenari... aquest treball de tria és exaltant perquè t'obliga a vèncer dificultats. Hi ha novel.les que se t'imposen. D'altres les has d'anar traient d'un pou sense fons. Una novel.la són paraules. Voldria fer veure els espasmes lentíssims d'un brot quan surt de la branca, la violència amb què una planta expulsa la llavor, la immobilitat salvatge dels cavalls de Paolo Ucello, l'extrema expressivitat dels somriures andrògins de les Verges de Leonardo da Vinci, o el mirar provocatiu, el mirar més provocatiu del món, d'una dama de Cranach, sense celles, sense pestanyes, embarretada, emplomallada d'estruç, amb els pits fora del gipó. No he arribat a tant. Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials. No s'aconsegueix sempre. Donar relleu a cada paraula; les més anodines poden brillar encegadores si les col.loques en el lloc adequat. Quan em surt una frase amb un gir diferent, tinc una petita sensació de victòria. Tota la gràcia d'escriure radica en encertar el mitjà d'expressió, l'estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d'altres triguen molt, d'altres no el troben mai.
Mercè Rodoreda.
... en el laberint, també hi ressonen els mots...
... en el laberint, també poden escoltar-se les veus...
8 comentaris:
... no recordo qui va dir que tot escriptor, ja sigui de contes o de novel·les, ha d'estar disposat a lluitar fins la mort per justificar la necessitat de cada una de les paraules que ha posat al seu escrit ...
... petonets!
Un encert la reflexió sobre la novel.la, sobre les paraules. M'agrada la reflexió que ens fas arribar de Rodoreda. No es gaire fàcil.
Sens dubte Rodoreda ho va aconseguir, potser sense ser-ne conscient, tanmateix ens ha deixat un gran llegat.
Aquest fragment està tan ben escrit que ja és una mostra del que diu que voldria fer!
Un fragment preciós de reflexió sobre l'escriptura, un tipus de reflexió que m'agrada i m'interessa moltíssim.
Un encert, Ariadna.
... Tot i que a Mercè Rodoreda no li agradava massa fer pròlegs dels seus llibres, ni parlar molt d'ella mateixa (com així explicava en Joan Sales), va escriure el pròleg de Mirall Trencat d'on he tret aquest fragment (Mercè Rodoreda. Mirall Trencat. Barcelona: Club Editor, 8a. edició, 1988), on parla d'escriure, de la construcció dels fragments del mirall i d'altres novel.les i contes, tota una lliçó... si trobeu temps, és interessant escoltar-la en l'entrevista que Joaquin Soler Serrano li va fer a A Fondo...
Si. He intentat enviar-te un mail, però el sistema no me deixa!
Els lectors sovint jutgem molt lleugerament l'esforç d'aquell que ha escrit i no som conscients de l'esforç que hi ha posat aquell que escriu. Sovint ni ens adonem de les subtileses amb els mots, amb els girs.. jo sóc molt donada a llegir ràpid i malament; avida del que passara i m'oblido del com està escrit.
Grans paraules de la Rodoreda per fer-nos pensar. Merci per apropar-nos-les
Publica un comentari a l'entrada