J.W. Goethe
LES AFINITATS ELECTIVES
Ed. Proa
"Hi ha poques persones que sàpiguen ocupar-se d'allò que acaba de passar. O bé el present ens reté amb força, o bé ens perdem en el passat i intentem, de qualsevol manera possible, d'evocar i de recuperar allò completament perdut."
Una substància AB es relaciona amb una altra substància CD. Entre els quatre principis, A, B, C i D, existeix una doble descomposició i recombinació: es disgreguen i s'associen seguint fortes atraccions que comporten la formació de noves unions, la d'A amb C i la de B amb D (del diagrama figuratiu d'Olof Bergman, del tractat De attractionibus electivis, 1775).
Les tendencies d'unió dels elements químics esdevenen el fonament d'un joc de sentiments. Les afinitats que apropen i alhora allunyen, són la base d'un teixit de passions. Les noves proximitats van més enllà de raonaments i duen al conflicte. Les complicitats són reals, preferents i selectives.
Lleis d'atracció química per explicar comportaments humans. Sentiments que entren en conflicte amb la moral. Relacions que esdevenen tràgiques en constatar la fatalitat de la lluita entre el voler i el poder.
3 comentaris:
... m'agrada el paral·lelisme: enllaços iònics i enllaços covalents, electrons compartits, electrons que salten d'energia en rebre l'estímul d'un raig de llum, núvol de probabilitats, principi d'incertesa... realment, tot és química...
... petonets...
I quan de vegades no t'has fixat mai en una persona i, de sobte, qualsevol detall que descobreixes etfacanviar completament la percepció que en tenies i, fins i tot,la indiferència esdevé atracció? Tot és química?
... Suposo que sovint podriem trobar més similituds de les que creiem veure, que les coses no són tan linials i que existeixen més punts en comú dels que ens pensem. Suposo que només cal aturar-se i mirar, sense prejudicis i potser també deixar-nos endur una mica, lluny de rigideses estereotipades, veient com tot flueix de tal manera que els paral.lelismes o les convergències puguin aparèixer de manera gradual i espontània, sense cuirasses que les restringeixin o empresonin. No sé si llavors diriem que tot és una sola cosa o que tot està format d'infinitud de coses, i que cada petit fragment té la seva importància perquè ens mostra un reflex d'aquest tot...
Publica un comentari a l'entrada