Claudio Magris.
VOSTÈ JA HO ENTENDRÀ.
Edicions 1984.
"Ja fa molt de temps, una eternitat, que veu com s'infla pomposament, com salta exaltat, com s'obre amb entusiasme quan li va bé o es tanca amb aridesa quan es tracta de pagar els plats trencats (sempre de bona fe, només faltaria, tothom està encantat per patir per la seva hipersensibilitat i d'entendrir-se dolorosament quan veu patir els que ha ferit sense voler). És inevitable, la vida és així; és clar que és trist veure com es panseixen les flors que el destí cruel ens ha fet trepitjar, però..."
Despatx en penombra. Gràcies, senyor president. Una visita i la llicència. Les paraules d'Ella. Monòleg sincer en la foscor. El seu passat. El seu present. Els seus sentiments. Els seus pensaments. La Casa des de dins. La Casa des de fora. Les dues bandes del mirall. La Veritat. La gran veritat que Ell vol. Ella ho sap. El seu nom amb la primera veu. L'ombra torna al seu lloc. No és el que diuen.
Orfeu i Eurídice. Una serp, dos móns i desesperació. Art capaç de dominar la naturalesa salvatge. El barquer i un riu per creuar. La bellesa de la música, i Caront cedirà. El gran gos i unes portes tancades. El poder de la cançó, i Cèrber obrirà. Foscor: Hades, Persèfone i una condició. Un recorregut llarg i molts dubtes. El rostre estimat i la solitud.
Un repàs més enllà del mite. Un llenguatge pur i senzill. A banda i banda del mirall, la diferència no és tan gran.
11 comentaris:
Magris, un escriptor més que recomanable, no només per la qualitat literària de les seves obres, sinó també, per la visió humanista i plural que té i transmet.
És possible sobornar Caront només amb música? Creia que era imprescindible donar-li un parell de monedes d'or, que després malgasta en una taverna a base de gots de vi calent bullit amb herbes aromàtiques.
Petonets!!
Ragnarok... Fa tres anys, en Magris va rebre el Príncep d'Astúries, i en el seu discurs va parlar: de la literatura europea, de la seva imatge plural de cultura i història; de la figura de l'escriptor com a transcriptor, de la importància dels que l'envolten i ajuden a fer l'entremat de l'obra... Si, crec que transmet qualitat.
Poeta... Per creuar el riu Aqueront, el barquer cobra el viatge (una moneda -posada sota la llengua- o dues -tapant les parpelles-) i porta les ànimes al món subterrani. Amb tants cops de rem, tants viatges per aquelles aigües fètides durant tants anys: a cas creus que el vell barquer no té la seva garrafa de vi a la barca (com els raiers feien amb la ratafia)? Segurament Eneas, Heracles i Orfeu van coincidir en un d'aquells dies de garrafa plena. Segurament, el mític Orfeu va tocar la seva lira mentre Caront, ebri i entendrit per la melodia recordava la seva joventut i s'emocionava pels motius del jove. No va ser soborn, sinó nostalgia...
Petonets!
Ariadna, ha estat un immens plaer descobrir aquest espai, mirar les teves imatge i llegir les teves paraules. Has escrit algun llibre? Si no és així, siusplau, fes-ho!
Hola Ariadna, no és la primera vegada que m'acosto al teu bloc, però sí que és la primera que em decideixo a escriure. No puc passar-te cap espai meravellós on puguis delectar-te com jo faig aquí (ja sóc prou pesat en directa com, per a sobre, castigar els amics demanant-los opinió sobre un bloc) però vull que sàpigues que sóc un fervent admirador de la teva prosa i que busco a les llibreries els llibres que recomanes (els que no són novetat, és clar)
una abraçada
I jo em pregunto Ariadna...
Com tu fas per estar tant al dia de les últimes novetats? Processes els llibres en un microxip que te l'introdueixes per la ranura del clatell? O és que la teva feina et disposa de molt temps de plaer??
Núria... Moltes gràcies per passejar-te pel laberint i deixar les teves paraules en ell, espero que ens continuarem veient. I no, no he escrit mai.
Youare Marlow... Una llàstima que encara no hi hagi aquest àmbit prodigiós on tothom pugui gaudir de la teva prosa. Agraïda quedo per tan amable primer comentari.
Antitot... Durant anys he cultivat un sistema de processament de llibres (novetats i no novetats): l'osmosi. Això em permet estar al dia, i,no ho negaré, un gran plaer. El mètode no està patentat, i les membranes semipermeables ja les portem incorporades de fàbrica, pel que els resultats poden arribar a una fita òptima, amb la pràctica, sense cap problema burocràtic afegit. Prova-ho i qualsevol dubte, ja saps on sóc. =;p
Petonets!
Vaig llegir crítiques força contràries, entre elles, sobre el llibre. El teu comentari curt sobre la mirada al mite, el llenguatge i les dues bandes del mirall, queda obert: hauré d'anar de copes amb Caront?
M.
M... Personalment, de Magris, prefereixo "El Danubi". Tot i que llegeixo les crítiques literàries, no acostumo a fer-ne un cas explícit a l'hora de triar: de fer-ho (recordo una crítica molt dolenta a Babelia), mai hauria llegit el llibre. No sé si et serveix massa, tot i que Caront no dirà que no a una copa. =:)
Ariadna, jo veig que soc més novell que vos i encara no he patit les mutacions necessàries per assimilar les 32 novetats, per exemple, que vaig rebre ahir..;P
Per cert, demà tindràs notícies meves, tot esperant el teu mail de confirmació...;)
Antitot... No són mutacions evolutives fruit del temps, és generació espontània de resposta davant una situació...
¿...?
=;)
Publica un comentari a l'entrada