José Saramago.
VIATGE A PORTUGAL.
Edicions 62.
"No és veritat. El viatge no s'acaba mai. Només els viatgers s'acaben. I fins i tot ells poden perdurar en forma de memòria, de record, de relat. Quan el viatger s'ha assegut a la sorra de la platja i ha dit: 'No hi ha res més a veure', sabia que no era així. El final d'un viatge no és més que el començament d'un altre. S'ha de veure el que no s'ha vist, veure una altra vegada el que ja es va veure, veure a la primavera el que s'ha vist a l'estiu, veure de dia el que es va veure de nit, amb sol el lloc on l'altra vegada plovia, veure el camp de blat tendre, el fruit granat, la pedra que ha canviat de lloc, l'ombra que no hi era. S'han de tornar a fer els passos que es van fer, per repetir-los, i per traçar camins nous al costat. S'ha de recomençar el viatge. Sempre. El viatger torna de seguida."
Un viatger i el cotxe: motor a Portugal i dipòsit a Espanya. Riba dreta del riu Douro, riba esquerra del riu Duero. Comença un viatge: Trás-os-Montes, Balugaes, Ovar, Mel, Paiva, Almeirim, Portalegre, Monsaraz... Comença un viatge: ponts, monestirs, esglésies, ermites, convents, catedrals, castells, cases, museus, pobles, municipis, escultures, capitells, portalades, muralles, arcs, pintures, rajoles... Comença un viatge: serres, boscos, turons, prats, muntanyes, roques, camins, carreteres, rius, rierols, boira, pluja, sol, ombra, plats, vins, gent, home, dona, nens, capellans, guies... El viatger: mira i admira, busca respostes. La pedra parla i ell escolta.
El dit segueix la ruta pel mapa. S'atura aquí i allà. Noms, llocs, coses que ha vist i conegut pels llibres, les vol veure i conèixer en persona. La història del paisatge i l'entorn, dels pobles i la gent, dels records i la memòria, de la pedra i l'obra. Noms propis de reis i nobles, sants i bisbes, escultors i arquitectes, pintors i escriptors. No és un Saramago de frases llargues com pàgines, ni de paràgrafs com capítols. És el Saramago de prosa elegant i adjectiu just, que ens porta pel seu Portugal. Ja ho diu en el prefaci: "l'autor no és aquí per donar consells, per molt que desbordi d'opinions.". Un viatge pel propi interior del viatger, o com molt bé ja han dit: "Un viatge, no pel Portugal profund, sinó per una forma profunda de veure Portugal" (Diario de Noticias).
10 comentaris:
T'ha agradat? El tinc pendent de fa temps... s'acumulen...
Si, m'ha agradat. És un llibre de viatges, personal, però llibre de viatges. Ho dic perquè hi ha qui l'ha començat i l'ha deixat a mitges: cansant-se de les descripcions, de les reflexions i cites del viatger davant el que visita, decepcionant-se de no trobar el Saramago que coneixien, buscant una guia, etc. Té un ritme propi i s'ha de trobar per apreciar-lo... Ja em diràs. =:)
Un recorregut "profund" per Portugal de la mà de Saramago?, prenc nota!
Retrobar-se amb el passat a través de les pedres. Recordar a la ment que es va inspirar, la mà que li va donar forma, els ulls que ho van admirar, i a tots els que s'hi van estar: és saber gaudir d'un tros del passat, d'un tros de la història. La prosa de Saramago té un to poètic que s'adiu amb la contemplació dels llocs, és una llàstima no gaudir d'un viatge així.
Sempre cal trobar el ritme dels llibres, adequar-nos a ell i caminar plegats. No podem pretendre que el llibre s'adequï al nostre. Un llibre de viatges, d'altra banda, cal que aporti el recorregut extern del país i l'intern de l'escriptor... Bones recomanacions, com sempre!!
Petonets!!
Sóc del parer de que cada llibre té un ritme, un tempo, una cadència. La gràcia de l'escriptor és trobar-la i expressar-la al llarg de les pàgines, i, la gràcia del lector és descobrir-la i gaudir-la al llarg d'elles.
En un llibre de viatges, m'agrada saber que l'explicació que m'ensenyarà i em descobrirà el lloc: sap apreciar els detalls, sap escoltar la pedra, i sap conservar la memòria. M'agrada que en acabar: pugui imaginar-me aquell lloc, sota la mirada del viatger, i desitgi anar-hi per descobrir amb els meus ulls el que els seus mots m'han dit.
uf, no puc amb Saramago! Tot i que aquest fragment m'ha agradat força.
Anna... el fragment és el final del llibre, però podria ben bé ser el prefaci o un començament: és una imatge bonica del fet de viatjar. I pel que fa a Saramago, gent que l'adora no li ha agradat aquest viatge, i al revés...
=:)
Interessant post, et recomane a Feria do Livro Manuseado a la praça del Rossio, et deixe de regal un xicotet experiment que tenia en guaret,
salut i endavant,
JCOB
-------------------------------
els meus peus de porc, encigronats a la portuguesa,
pegellides esclafades amb ossos que es desfan,
el tendrum dels lligaments ben coguts al vapor,
els meus peus de porc, dins el plat atapeït,
mantell de tela a quadres, cambrers sonadors,
la dicció profunda dels ibèrics amb ànima,
mirades estrafetes per la humiltat vehement,
els meus peus de porc, amb flaire de corral,
forquilles colossals, micro-erosionades a l'endrapar,
la cuinera botinflada dels queixals corcats,
la cuinera somriguent com una fada sens fat,
els meus peus de porc, a l'Alemtejo de biaix,
en cada menjador s'amaneixen a l'atzar,
els meus peus de porc, nutritius i territorials!
--------------------
Més textos com aquest en: Anotacions Rizomàtiques:
http://blocs.mesvilaweb.com/theoreia
Benvingut i gràcies JCOB, per la recomanació i pel teu regal!
Salutacions
=:)
Publica un comentari a l'entrada