... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
18 de novembre del 2007
sss (III)...
Llegiu amb profunditat, no per creure, no per acceptar, no per contradir, sinó per aprendre a formar part d'aquesta naturalesa única que escriu i llegeix.
Harold Bloom.
... en el laberint, també hi ressonen els mots...
7 comentaris:
Anònim
ha dit...
Llegir per plaer, aquesta seria per a mi la clau de la lectura. M.
llegir per emocionar-te, per fer-te pensar, per transportar-te a altres mons, per conviure amb els personatges...esperar arribar a casa per tornar entrar en el llibre i seguir el viatge amb els seus protagonistes. Per a mi això és el plaer de llegir. I si un autor aconsegueix fer entrar en el lector dins aquesta dinàmica és pot sentir afortunat.
Lectura, aquest plaer solitari que et fa gaudir tocant cada part del cervell: des de la part de la imaginació, la de la il.lusió, la del coneixement, i la del terror.
I la de la memòria, la melangia, l'esperança,... La lectura com a eina per a viatjar pels móns, per a espiar vides alienes.... Déu, sense cap dubte, és un gran lector i nosaltres, potser, no som més que els seus llibres.
Es comença a poc a poc... Primer veus les lletres, amb ulls grans i brillants, meravellant-te d'aquella grafia en negre sobre el blanc paper. Després, aprens que juntant-les es formen paraules, i el dit menut les acarona acompanyades d'una veu que s'entrebanca. Més tard, l'obligació fa que toquin unes lectures concretes, mentre les mirades, potser, s'escapen a aquelles prestatgeries de llibres il.lustrats, llibres grans, llibres petits i llibres llaminers. Ja llegeixes amb certa fluidesa i ressonen els títols d'aquells llibres que no pots llegir: perquè no et toca, perquè són de gran, però d'amagat els agafes amb tremolors al cos per llegir-los en un racó. I un bon dia, s'obra davant teu una visió, un horitzó que creus infinit: llibres, títols, autors, personatges, memòries, tragèdies, comèdies, drames, poesia, teatre, narrativa, ficció i no ficció, històries... i sembla no acabar. Perquè llavors llegir, s'esdevé plaer... perquè llavors llegir, s'esdevé instint. ... Petonets.
7 comentaris:
Llegir per plaer, aquesta seria per a mi la clau de la lectura.
M.
llegir per emocionar-te, per fer-te pensar, per transportar-te a altres mons, per conviure amb els personatges...esperar arribar a casa per tornar entrar en el llibre i seguir el viatge amb els seus protagonistes.
Per a mi això és el plaer de llegir. I si un autor aconsegueix fer entrar en el lector dins aquesta dinàmica és pot sentir afortunat.
Lectura, aquest plaer solitari que et fa gaudir tocant cada part del cervell: des de la part de la imaginació, la de la il.lusió, la del coneixement, i la del terror.
I la de la memòria, la melangia, l'esperança,... La lectura com a eina per a viatjar pels móns, per a espiar vides alienes.... Déu, sense cap dubte, és un gran lector i nosaltres, potser, no som més que els seus llibres.
Preciosa imatge de tardor, Ariadna!!
Es comença a poc a poc... Primer veus les lletres, amb ulls grans i brillants, meravellant-te d'aquella grafia en negre sobre el blanc paper. Després, aprens que juntant-les es formen paraules, i el dit menut les acarona acompanyades d'una veu que s'entrebanca. Més tard, l'obligació fa que toquin unes lectures concretes, mentre les mirades, potser, s'escapen a aquelles prestatgeries de llibres il.lustrats, llibres grans, llibres petits i llibres llaminers. Ja llegeixes amb certa fluidesa i ressonen els títols d'aquells llibres que no pots llegir: perquè no et toca, perquè són de gran, però d'amagat els agafes amb tremolors al cos per llegir-los en un racó. I un bon dia, s'obra davant teu una visió, un horitzó que creus infinit: llibres, títols, autors, personatges, memòries, tragèdies, comèdies, drames, poesia, teatre, narrativa, ficció i no ficció, històries... i sembla no acabar. Perquè llavors llegir, s'esdevé plaer... perquè llavors llegir, s'esdevé instint.
... Petonets.
Ariadna:
has pensat alguna vegada en escriure un llibre?
Jo seria una de les teves lectores més fervents,
una abraçada,
Assumpta... no em veig capaç, la veritat... però moltes gràcies...
Una abraçada i ànims amb les presentacions!
Publica un comentari a l'entrada