... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
23 de febrer del 2013
Esprius
"Esperem, en bé del senyor Espriu i nostre, que en aquesta hora de temença obrirem uns altres ulls, més grans, davant de l'obra i de la persona de Salvador Espriu: hi surt més natural. Se'l veu més bé."
M'encanta la manera que tenia Barnils d'escriure. L'article sobre Espriu que enllaces deixa molt clar com n'és de fàcil acabar reflectint imatges interessades d'artistes inclassificables i contradictoris, dues qualitats que defineixen tot gran artista. Salutacions!
1 comentari:
M'encanta la manera que tenia Barnils d'escriure. L'article sobre Espriu que enllaces deixa molt clar com n'és de fàcil acabar reflectint imatges interessades d'artistes inclassificables i contradictoris, dues qualitats que defineixen tot gran artista. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada