Nathaniel Hawthorne
WAKEFIELD
Ed. NordicaLibros
"En medio de la aparente confusión de nuestro misterioso mundo, las personas están tan pulcramente adaptadas a un sistema, y los sistemas engarzados entre sí y a un todo, que si una persona se ausenta por un momento se expone al aterrador riesgo de perder su puesto por siempre, pudiendo llegar a convertirse, como le sucedió a Wakefield, en el Desterrado del Universo."
D'uns dies, a vint anys. Un somriure burleta i l'absència. Una perruca vermella que observa sense ser reconeguda. El fred, la pluja i el retorn.
Wakefield marxa i torna passats vint anys. En aquest temps, ni viu en terres exòtiques, ni cor grans aventures. Des d'un pis, prop de casa seva, observa les reaccions de la seva absència: l'angoixa, l'acceptació i l'oblit. Ell que deixa la llar, la feina i la vida, de manera voluntària, per caprici, acaba sota el pes feixuc de veure's foraster, ignorat i aïllat.
I mentre l'autor parla d'ell i amb ell, l'increpa i l'estudia, no puc deixar de preguntar-me una cosa: i la dona de Wakefield?
6 comentaris:
És un llibre extraordinàriament modern. Wakefield i Bartleby són cosins germans. Dos personatges que prefiguren la novel·la del s. XX. Salut, Ariadna, i bones lectures!
Sembla interessant. M'agradaria llegir-lo.
Pel que dius de la dona... supose que això podria ser una altra narració complementària...
Jo sempre m'he pregunatat per les dones dels apostols que ho van deixar tot per seguir a Jesus.... molt contentes no devien estar
Molt bon any, Ariadna!
David... com bé dius, parents i amb un gran lloc a la literatura... moltes gràcies i molt bon any, ple de bones lectures...
Novesflors... de fet aquesta narració existeix, tot i que és d'aquestes lectures que no sé si voldria llegir, la por a la decepció m'atura... molt bon any i bones lectures...
Viu i llegeix... la personalitat, el temps i l'època marquen les reaccions... però la primera reacció no deuria ser de massa felicitat... molt bon any i bones lectures...
Publica un comentari a l'entrada