5 de setembre de 2011

Primera història d'Esther


Dalt l'escenari, els actors es mouen, es perden, gesticulen i parlen. En una de les butaques, l'autor silenciós, mira com avancen, retrocedeixen i s'amaguen les paraules. Rostres, veus, mans i peus, van i venen, aturen el temps i juguen amb els drames fent ganyotes.


Salvador Espriu
PRIMERA HISTÒRIA D'ESTHER
Ed. Proa

No sé si era de la veritat o no, aquell mirall esmicolat. Ignoro quanta llum pot capturar un fragment. No m'atreviria a jutjar ni autenticitats ni reflexos. Davant la creació, capaç de sorgir de l'aiguabarreig de mons, espais i temps, callo. Desconec com pot arribar a ser de golafre i estúpid un pop, però sé, amb la certesa dels que sabem poc, que si una llengua pot arribar a ser tan bella, rica i variada, no pot caure en el no res.

ESTHER:
Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.





... Dissabte va fer quatre anys, i el vent s'ha tornat mandrós. Sembla aturar-se vençut sota una aclaparadora i feixuga sensació, anunciant absències i buits. Cert que els moviments són tan lents que rocen la desaparició. Però, tossut, continua en el seu lloc, pacient, desitjant remoure de nou terres roges i polsoses on el peu hi deixi fràgils petjades...

... Moltes gràcies per continuar aquí, donant sentit a aquest petit i senzill laberint...




Il.lustració de Nicoletta Tomas, SILENCI PROFUND

6 comentaris:

David ha dit...

Quatre anys! Enhorabona, Ariadna! Per bé que el ritme s'hagi alentit, has de saber que aquest continua sent un espai indispensable pels qui no podem passar sense la literatura.
Alenteix tot el que creguis necessari, però continua, eh?

novesflors ha dit...

FELICITATS!
Sí, és un espai indispensable per la seua qualitat indiscutible.

Anònim ha dit...

moltes felicitats!!!!! què passa amb blogger?! entrar en el teu blog i deixar comentari costa moltíssimmmmmmmmmm
Martona

L'Espolsada llibres ha dit...

Per molts laberints més!

digue'm ariadna ha dit...

... Moltes gràcies a vosaltres...
=:)

Raviel Beut-rom ha dit...

Mmmh, Salvador Espriu, en aquesta foto, no us sembla un mod? El pentinat, les ulleres, el vestit de bon tall, el coll de la camisa... Tot molt sixties, molt de la època, clar. M-m-y G-g-g-eneration!