22 d’agost de 2010

Lligant lectures



En agafar un llibre, un fil es tiba. El fil lliga la seva lectura a d'altres. Podem moure'ns entre les lleixes, seguint endavant, aturant-nos, desfent el camí, escollint un de nou. Ara agafant allò que creiem segur, ara, allò que desconeixem. Sense deixar de sorpendre'ns, lliguem lectures i ens emboliquem amb tot de fils.


Jean Cocteau

LOS NIÑOS TERRIBLES
Ed. Crítica

"Su certeza constituía el fundamento de su inconcebible trabajo cerebral. Ella continuaba, continuaba, continuaba encantando a Paul con sus experimentos."

OPIUM
Ed. BackList

"No me gustaría que me sorprendiesen escribiendo. Siempre he dibujado. Escribir, para mí, es dibujar. Anudar las ideas de forma que se vuelvan escritura, o desatarlas de forma que la escritura se convierta en dibujo."


Raymond Radiguet
EL DIABLE AL COS
Ed. Viena

"Voldria saber a quina edat un té el dret de dir que ha viscut."


Quan vaig llegir Los niños terribles, alguna cosa em va colpejar, com a en Paul. No era la bola blanca del principi, ni la negra del final. Era una bola blanca i negra, sorgida de l'aiguabarreig de grafies i imatges que s'escapaven del cercle fràgil i tràgic que Cocteau va tancar. Aquests nens terribles van ser escrits en una de les estades que aquest home d'intensa vocació artística, va fer en un sanatori de desintoxicació. Períodes de temps lligats a la mancança, a la reflexió i a l'observació. Des de l'opi, al voltant de l'opi, lluny de l'opi, Cocteau no deixa el llapis. Opium és el testimoni. Paraules i dibuixos fragmentats omplen cada comentari, cada retall dels seus records i dels seus pensaments. I en tots ells hi plana una ombra, la pèrdua de Radiguet. L'opi duia a Cocteau de la felicitat a la tristesa, com en El diable al cos els esdeveniments arrosseguen al jove temerari i immadur protagonista.

7 comentaris:

Mireia ha dit...

has fet feina, aquests dies...

David ha dit...

Això del fil que ens fa relacionar obres i fragments de diversa procedència és tan misteriós com el funcionament sinàptic de les nostres neurones.

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

No he llegit cap d'aquests llibres, però estic d'accord amb el que dius. A mi també em remeten unes lectures a d'altres. Hi ha connexions que són personals i intransferibles, d'altres més generals, però connexions hi ha per tot arreu.

Mireia ha dit...

Ja m'has fet ganes d¡apuntar llibres nous a la llista, cada cop que hi passo em passa el mateix!!

Anònim ha dit...

Ara mateix et puc dir que he vist representada La Voix humaine de Jean Cocteau, una obra que fa poc van representar a l´Espai Brossa, però jo la vaig veure a la Sala Muntaner, amb una excel.lent interpretació de la Margarida Minguillón.
Imma

GEMMA ha dit...

Al marge de les ressenyes, sempre interessants, avui m'encanta la fotografia que has posat, xulíssima i molt sugerent.

Bells fils literaris!

digue'm ariadna ha dit...

Mireia... la veritat és que no massa =;)...

David... misteriós i alhora realment fascinant...

Sílvia... un món de connexions, algunes senzilles i d'altres de més complicades, però sempre presents...

Mireia... dels tres, el que realment no em canso de rellegir són Els nens terribles...

Imma... desconec el teatre de Cocteau... Vaig estar buscant la versió pel cinema de Les enfants terribles, però al final ho vaig deixar estar...

Gemma... sí que ho és... si tens temps, fes un passeig per Book lovers never go to bed alone...