15 d’abril de 2010

Memòries del subsòl


Fiòdor Dostoievski
MEMÒRIES DEL SUBSÒL

Ed. Destino

"En els records de totes les persones hi ha coses que no s'expliquen a tothom, només si de cas a alguns amics. I n'hi ha altres que ni tan sols es revelen als amics, només a un mateix, i encara com un secret. I n'hi ha altres, finalment, que temem fins i tot de revelar-nos a nosaltres mateixos, i totes les persones honrades en tenen un bon munt d'acumulades, de coses d'aquestes. M'atreveixo fins i tot a afirmar que com més honrada és la persona més secrets d'aquest tipus acumula. Almenys jo, no fa pas gaire que m'he decidit a recordar algunes aventures passades que fins ara sempre havia esquivat, sovint amb força neguit. Però en aquests moments, en què no només les recordo sinó que estic disposat a escriure-les, vull provar si sóc capaç de ser completament sincer amb mi mateix, sense témer la veritat."

L'home del subsòl es mira al mirall i es treu la màscara. Aquella que duia davant dels altres i d'ell mateix. Des del seu cau, inicia el seu monòleg. Paraules oscil.lants, contradictòries, angoixants, torbadores, reflexives. Ressona sota terra la seva xerrameca densa, caòtica, ressentida, fràgil, profunda.

L'home del subsòl menysprea a tothom i alhora els hi té por. Els seus deliris i les seves contradiccions marquen la seva anònima i frustrada vida. Aïllat en el seu amagatall, s'endinsa en foscos pensaments i profundes reflexions. L'absurd i la incertesa, la raó i la llibertat, la moral i la passió, configuren un tèrbol i dens parlament de qui acabarà recordant un passatge de joventut.

L'home del subsòl es presenta, "Sóc un home malalt... Sóc un home dolent."

Imatge Flickr (xbier)

5 comentaris:

David ha dit...

Pocs escriptors han estat de capaços de penetrar en l'ànima humana com Dostoievski. Ja sé que és un tòpic, però és així. I l'obra que comentes és un dels exemples més evidents d'aquesta capacitat. Salutacions.

David ha dit...

Mira, acabo de rellegir el que Elias Canetti diu ( a "La torxa a l'orella") d'una amiga a qui admira molt: "Pots imaginar-te una forma millor de conèixer un ésser humà que comentar amb ell tot el que succeeix a les obres de Dostoievski?" No sé si exagera, però m'ha semblat escaient al teu post.

Mireia ha dit...

No he llegit res de dostoievski!!! Hauré de remediar-ho aviat.

digue'm ariadna ha dit...

David... sí, penetra en ella i dóna veu a totes les seves contradiccions ... com a curiositat, Steiner, en Tolstói o Dostoievski, contraposa Memòries del subsòl i la seva immersió en la foscor de l'ànima amb la immersió en la foscor del cos de La mort d'Ivan Ilitx... De Canetti només he llegit Auto de fe, recomanes la trilogia?...

Mireia... d'alguna manera serà com redescobrir-lo, la seva influència s'allarga com una ombra en les obres de molts escriptors. M'agradarà molt parlar-ne...

David ha dit...

Recomano la trilogia de totes totes, especialment el primer volum "La llengua salvada".
Mira, aquest deu ser (amb "La mort de la tragèdia") l'únic llibre de Steiner que no he llegit. Una altra lectura urgent...