11 de maig del 2009

Rellotge sense busques




Carson McCullers
RELLOTGE SENSE BUSQUES
Ed. El Salobre

"En un dia assolellat com aquell, el cel, a banda i banda i per damunt de l'avió, és d'un blau absolutament monòton, impenetrable als ulls i a la imaginació, però allà baix la terra és rodona. La terra es finita. Des d'aquella alçada no es veu l'home ni els detalls de la seva humiliació. La terra des de la gran distància és perfecta i total.
Però aquest ordre és estrany al cor. I per estimar la terra t'hi has d'acostar. Davallant, planejant baix per sobre el poble i els camps, el tot es trenca en un multitud d'impressions."


"La mort és sempre la mateixa, però cada home es mor a la seva manera". En una localitat del Sud, on encara perdura el racisme, en J.T. es mor. El seu temps s'atura davant la futura buidor del no-res. En una localitat del Sud, on comencen a bufar nous vents de tolerància, el vell jutge viu en el passat. El seu temps s'esgota davant la desaparició del seu món. En una localitat del Sud, mans negres en barris blancs.

L'esquelet, amb el rellotge sense busques, balla la dansa que marca el monòton ritme del tabal. Lenta balada al compàs dels esdeveniments. Amor i frustració soterrats per una encesa violència.

7 comentaris:

L'Espolsada llibres ha dit...

És un dels meus llibres de sant Jordi, el tinc que m'espera...

Olívia ha dit...

Em va agradar molt.
El més destacable és com es tracten els personatges entre ells, amb descortesia, odi, enveja...

kweilan ha dit...

M'agrada aquesta autora.

digue'm ariadna ha dit...

Espolsada... esperaré, doncs, la teva ressenya...

Olívia... a mi també m'ha agradat. De nou, la seva prosa s'endinsa en l'aïllament i els seus personatges s'enfonsen en el dolor i l'amor, amb una força punyent a cada paraula...

Kweilan... coincidim...

Sif ha dit...

Mc Cullers és un descobriment recent per a mi, gràcies a un amic que em va recomanar El cor és una caçador solitari. Llegint-te m'han vingut ganes de posar-me amb aquest altre llibre. Un més per a l'estiu. Gràcies

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Sense busques?

Quina hora no marca?

digue'm ariadna ha dit...

Sif... aquest estiu, a mi m'espera aquest cor...

Horabaixa... sempre que el temps s'aturi, el rellotge perdrà les busques, allargant i escurçant alhora aquell moment capaç d'enganyar la percepció del seu pas...