27 de maig del 2009

It's raining poems



M’he desullat de tant mirar-te.
Joan Vinyoli


Escric perquè vull contar-te el que veig
i perquè vull que mires
tot allò que els meus ulls veuen.
Vull mirar amb els teus ulls,
que res no se m’escape.
I parir poemes fregats
amb la saliva dels dies que s’escolen
fins que la pell se’m faça vermella,
la sang en boles,
l’ànima a tires,
i notar les gotes de suor
de les desgràcies que cada nit em cauen.
Vull mirar per contar-te les coses que he vist.
He vist un astrolabi de propulsió quàntica
a l’aparador d’una jogueteria de Berlín.
I jo vull viure per contar-te aquestes coses,
vull veure’t mentre em mires,
mirar-te mentre em veus,
veure’ns mentre ens mirem viure.
I saber que escric perquè em llegeixes,
que només escric poemes perquè els llegeixes,
i pensar que puc dir, enmig d’aquest poema,
mots com, per exemple, préssec laspislàtzuli
mestral libèl·lula aeròstat
o qualsevol altra paraula només per fugir,
per estalviar-me d’explicar-te
que aquest poema em sagna
i que sens tu,
sóc l’ésser menys u.

Àngels Gregori. IT'S RAINING POEMS, Llibre de les Brandàlies.

6 comentaris:

lector ha dit...

Colpidor final del poema: "sens tu,/ sóc l'ésser menys u". Aquell qui escriu, aquell qui estima, necessita tant del lector, de la persona estimada?
Ens llegim

El veí de dalt ha dit...

Un poema colpidor. Vaig descobrir la Gregori fa poc. M'agrada.

SERGIBR ha dit...

Si us interesa participar en un projecte de blogosfera al ripollès escriviu-me.

horabaixa ha dit...

Hola Ariadna,

Friso per saber quina serà la teva tria.

Com sempre, fabulosa.

Una abraçada

Poeta per un dia ha dit...

"m'he desullat de tant mirar-te".... increïble... m'ho anoto a la llibreta d'espiral...

Petonets!

digue'm ariadna ha dit...

Lector... quan les emocions semblen voler fugir de dins per gravar-se en un paper o xiuxiuejar-se a cau d'orella; quan cap espai és suficient per mantenir dins seu tota la força dels sentiments; llavors, aquell qui escriu, aquell qui estima, busca i vol aquella persona que pugui estimar la carícia de les paraules i llegir la presència de les abraçades; llavors, qui escriu necessita del qui llegeix i qui estima, de la persona estimada...

Veí de dalt... jo també l'he descoberta fa poc, tastet a tastet...

SergiBR... t'escric...

Horabaixa... no sé si he fet cap tria... sovint crec que garbellem massa les coses, volent separar què passa i què no passa per aquell o aquell altre tamís, i potser ens perdem tots els indrets de trànsit, de dilució i de traspàs...

Poeta... hi ha mirades plenes de pèrdues i d'insistències que romanen al mateix lloc, sense cansar-se, omplint ombres i racons... hi veig la primavera en els teus escrits i m'agrada...