Steven Galloway
EL VIOLONCEL.LISTA DE SARAJEVO
Ed. Empúries
"De vidre en vidre, les finestres a través de les quals la gent mira el món estan desapareixent.
Ara li sembla que és així com passa la vida: de petita cosa en petita cosa. Una sèrie de confluències inconseqüents, qualsevol o cap de les quals pot portar a la salvació o al desastre. No hi ha grans moments en què una persona faci o no allò que defineix la seva humanitat. Només hi ha moments, breus, que sembla que són així."
Un moviment lent acarona les cordes amb l'arquet. La fusta càlida, brilla per aquelles llums apagades sobtadament. La melodia recorda la lent caiguda de les flors seques que s'acumulen. Un so carregat de silencis enmig del carrer.
Ampolles de plàstic per l'aigua. Cigarrets i mercat negre pel menjar. Persones i trets coincideixen en les cruïlles. Carrers marcats per les explosions. Finestres foradades plenes d'ombres. Durant vint-i-dos dies, a les quatre de la tarda, un violoncel sembla aturar-ho tot. Els morts i els vius es barregen en una ciutat destruïda. Els fantasmes que omplen cada racó i cada forat, escolten. Les mirades buides parlen de la ciutat recordada, mentre les esquerdes s'omplen del fum blanc dels que ja no hi són.
6 comentaris:
Aquesta conjugació de música i guerra em recorda una novel·la d'eduard Máquez ("El silenci dels arbres"), hi tenen a veure una novel·la amb l'altra?
... Ambdos llibres ens parlen de dignitat i de por, de vida i de mort, de música i de guerra, a través dels seus personatges. En EL SILENCI DELS ARBRES, els pensaments, les reflexions sobre una antiga relació de parella i la descoberta del passat de la mare del violinista que retorna a la seva ciutat, s'entrellaça amb les veus fragmentades de les vides d'aquells qui visiten el museu de música de la ciutat, on es farà el seu concert. En EL VIOLONCEL.LISTA DE SARAJEVO, l'homenatge particular al carrer del violoncel.lista, unirà amb el seu fil la veu íntima de tres desconeguts que sobreviuen diferent en la ciutat assetjada. En la novel.la de Galloway, el pes de les reflexions cau en els propis habitants de la ciutat, en com viuen i sobreviuen en ella, oscil.lant entre la incertesa de viure i la de morir, quedant matitzada per cada situació personal que s'entrellaça a la decisió del violoncel.lista...
l'art i la bellesa contra l'horror
M'ha agradat molt el tu post!
Moltes gràcies per la teva explicació-ressenya conjunta. Que bé que t'exppliques!!! És un goig passar per aquest blog .
Hola Ariadna,
M'has fet recordar a Berlin. La ciutat -la part antiga- és el mirall del horror. Les seves parets
conserven els trets de temps enrera.
Publica un comentari a l'entrada