3 de setembre del 2010

Petites proses blanques


Vaig deixar passar un temps. No ho recordo bé, potser un any o dos. Havia trobat la seva poesia massa difícil, bella, però complexa, i els seus tres llibres van acumular la pols en el seu lloc. No sabria dir com, un bon dia, unes petites proses van arribar a les meves mans i de nou vaig endinsar-me en la seva obra.


Salvador Espriu

PETITES PROSES BLANQUES, LA PLUJA I ALTRES RELACIONS

Ed. Moby Dick


Arbres i animals, pluges i boires, muntanyes, gorgs i bassals irradien un blanc lluent. Petites i pregones, aquestes proses, aquestes pluges, aquestes relacions, ens parlen del temps: del punt i el contrapunt de la vida, assenyalant que, sovint, els camins poden arribar a confluir en un únic caminal, on la reconciliació senyoreja el pas. El vell titellaire continua sense deixar de buscar la bellesa de la paraula, sense oblidar la realitat col.lectiva d'on viu.

"El país que havia perdut la seva ànima seia amb les mans buides vora el port i mirava amb tristesa les aigües mortes, quan jo vaig arribar. "Seré aviat com elles. Ja ho veus, no expresso res, res de meu autèntic. Aviat seré com aquestes aigües, un mirall indiferent", es va exclamar."
EL PAÍS MORIBUND.






... Avui fa tres anys i encara el vent es passeja per aquests caminals sovint a mig fer. Amunt i avall, es perd, es retroba. Tragina paraules i imatges. Reviu amb la calidesa de la mirada i de la veu. Puja, baixa, salta i gira seguint aquella melodia que només els sentiments i els pensaments saben. I s'atura a cada petjada per tornar a començar de bell nou el seu vagareig per aquest petit i senzill laberint...

... Moltes gràcies...



Il.lustració de Nicoletta Tomas, SOBRE EL VENTRE VERMELL DE LA CIUTAT.

7 comentaris:

SU ha dit...

Ariadna,

Ni "petit ni senzill" (disculpa!). El teu laberint és ferm i frondós... i jo confesso que m'encanta perdre-m'hi, tot sovint, per molts anys!

Gràcies a tu!

SU

David ha dit...

Ja és ben bé això: hi ha un bon dia que allò que no ens deia res de cop ens ho diu tot. Sort d'aquestes revelacions que ens animen a continuar obrint llibres!
I per molts anys del blog! T'ho dic de tot cor: és el blog literari que trobo més estimulant de tots els que conec.
Salutacions!

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Espero que el vent segueixi passejant per aquests camins tan blancs. És un plaer perdre's-hi!!!
Enhorabona, Ariadna.

Anònim ha dit...

A SALVADOR ESPRIU

No era l´àliga, poeta estimat,
Prometeu.
El gran ocell res no tenia
contra tu, el seu germà,
ni cap déu no l´hauria enviat a ferir-te/

No havies pas de témer
ales esteses contra un cel blavíssim/
...........

M.A. Anglada. Poesia Completa

Per molts anys!!
Per molts laberints!!
Imma

L'Espolsada llibres ha dit...

Esperem poder seguir el teu fil d'Ariadna durant molts anys més!
Gràcies,
Fe

Sif ha dit...

I més anys que vinguen! Molts més! Gràcies!

Anònim ha dit...

enhorabona, tres anys que trenen mil lectures...
petons
montse p.