Marta Rojals
L'altra
Ed RBA-La Magrana
"(...) ja sabia com passaria la resta de la seva vida: no viuria per a res més que per a oblidar. Si podia excel·lir recordant, havia d'existir alguna manera de poder excel·lir oblidant. Va començar per la part fàcil: per què s'oblidava dels noms? Perquè eren aleatoris. La memòria li venia de les associacions (...) ".
Pàgina a pàgina, agafes una peça. Fas rodar entre els dits un tros d'ella. Sense encaixar, vas col·locant-les d'una a una. Aquesta aquí; aquella allí; la d'ara, en aquest costat. Llegeixes; continues llegint; omplint buits; buscant seqüències. Una, dues, tres... onze... trenta-quatre... i, al final, de cop, gires la darrera peça, i tot encaixa. I no la tens a ella, sinó a l'altra.