22 de setembre del 2014

D'Epifanies...




... Vertiginoses

"Decidit. De debò. Hi haurà un dia que la revista catalana de cultura El funàmbul (de moment no en sé gaire cosa més) es podrà llegir i, si es vol, adquirir per un preu molt raonable. El més probable és que la materialització d’aquesta epifania tan simpàtica em farà perdre bous i esquelles, però ja he preparat el cable i la perxa i, de moment, assajo pel balcó de casa."



Imatge: capçalera del Blog El Funàmbul


26 d’agost del 2014

Territorios


Julio Cortázar
TERRITORIOS
Ed. Siglo XXI

"Ahora sabemos que los hombres poseen catálogos de esos territorios, pero el nuestro es un atlas de páginas dispersas que al mismo tiempo describen y son nuestro mundo elegido; y de eso hablamos aquí, de portulanos vertiginosos y de brújulas de tinta, de citas con el color en las encrucijadas de la línea, de encuentros pavorosos y alegrísimos, de juegos infinitos."

No n'hi ha prou amb la lectura. Passo els dits sobre les imatges, sentint el relleu amagat sota la uniformitat de la pàgina. Miro cada fotografia, cada dibuix, buscant el reflex de llum a la vora de l'ombra i l'esbós del llapis sota la tinta. Llavors les paraules reaccionen i es tornen relleu, reflex, esbós, i tot plegat es desdibuixa per tornar-se a dibuixar.

... Cada pàgina és un petit instant, una perspectiva personal, una manera de reaccionar davant cada imatge i cada paraula... 

"Soy yo, soy él. Somos, pero soy yo, primeramente soy yo, defenderé ser yo hasta que no pueda más."
Rayuela






3 de març del 2014

L'altra


Marta Rojals
L'altra
Ed RBA-La Magrana

"(...) ja sabia com passaria la resta de la seva vida: no viuria per a res més que per a oblidar. Si podia excel·lir recordant, havia d'existir alguna manera de poder excel·lir oblidant. Va començar per la part fàcil: per què s'oblidava dels noms? Perquè eren aleatoris. La memòria li venia de les associacions (...) ".

Ella, l'altra. Distant, callada, observadora. "Què no em sents, el que et dic?" La llei del silenci. La Primera Llei de Newton. La teoria de l'Univers. La projecció contínua. La feina. L'accident. L'atur. La crisi. El ventall de mentides. "Els nostres" , "tenim la sort" . El pis. El portàtil. Els programes de disseny. El Facebook. Els WhatsApp. La vista. L'oïda. La ràbia. El sexe. El dolor. El record. L'oblit.

Pàgina a pàgina, agafes una peça. Fas rodar entre els dits un tros d'ella. Sense encaixar, vas col·locant-les d'una a una. Aquesta aquí; aquella allí; la d'ara, en aquest costat. Llegeixes; continues llegint; omplint buits; buscant seqüències. Una, dues, tres... onze... trenta-quatre... i, al final, de cop, gires la darrera peça, i tot encaixa. I no la tens a ella, sinó a l'altra.

24 de febrer del 2014

"... com tenir entre els dits el no-res..."


Alessandro Baricco 
Rébecca Dautremer 
SEDA 
Ed. Edelvives 

Recórrer una vella història i descobrir unes noves imatges. A voltes, una il·lustració de traç ferm, concret; d'altres, un esbós, un fil de tinta insinuant, captivador. Imatges que acompanyen les paraules seguint el seu propi camí, evocant una història que ressona a mitja veu, escolant-se entre el tot i el no-res.

"Una vez había tenido entre sus dedos un velo tejido con hilo de seda japonés. Era como tener la nada entre los dedos." 

... més enllà de les paraules, més enllà de les imatges, ...

16 de febrer del 2014

Els fantàstics llibres voladors





William Joyce
Il·lustrador: William Joyce
ELS FANTÀSTICS LLIBRES VOLADORS DEL Sr. MORRIS LESSMORE
Editorial: Andana

"Morris Lessmore estimava les paraules.
Estimava les històries.
Estimava els llibres.
La seva vida era un llibre escrit per ell mateix, pàgina a pàgina. L'obria cada matí i escrivia sobre les seves alegries i tristeses, sobre tot el que havia après i tot el que havia desitjat."

Però, un dia, el vent, bufa, bufa, bufa molt. S'ho emporta tot, i les paraules del seu llibre surten volant. Tot és gris, trist, quan el vent s'atura.
Colors. Un estol de llibres, una noia i un conte. Un nou amic, una biblioteca plena de llibres i una nova vida. Un final i un inici, una nena.

"Crec que ha arribat l'hora de seguir endavant"

Del curtmetratge guanyador de l'Òscar al Millor Curt d'Animació de 2011.

9 de febrer del 2014

La gran fàbrica de les paraules




Agnès de Lestrade
Il·lustradora: Valeria Do Campo
LA GRAN FÀBRICA DE LES PARAULES
Ed. Sleepyslaps

"Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest estrany país, s'han de comprar i empassar les paraules per poder-les pronunciar."


Una fàbrica de paraules. Les paraules es compren, es masteguen, s'empassen, si es volen pronunciar. Un petit país, on uns en tenen moltes, i, d'altres, de tan poques, quasi no parlen. Alguns d'ells, busquen a la brossa paraules rebutjades, d'altres, com en Dídac, agafen el seu caçapapallones per atrapar-les.

Sense paraules, com expressar els sentiments?, com donar veu a les emocions?, com pronunciar les poques que tens, per transmetre tot allò que batega dins el cor?

Colors foscos, grisos, marrons, per l'opulència. Colors càlids, vermells, ataronjats, per la senzillesa.
Quan "pols", "cirera" i "cadira" tenen tanta màgia, que poden arribar a dir-ho tot.

5 de febrer del 2014

De... Te deix, amor...




... la mar com a penyora


"I dir-vos com ara la pluja pot ser ja després de tant de temps infinitament clara, suau i nodridora sobre aquest cos nu d’adolescent. 
La pluja ara, llisa i fosca també com una esquena, esbucant el RISC vora els paranys, els precipicis, les teranyines, el teu RISC d’amant o de suïcida.
Els vidres tenen, o els espills, irisacions de magnòlies, però, com explicar-nos la flaire del seu perfum?
Tancar els ulls amb la son suficient per a somiar-te un altre cop tan sols i lliurar-te després com una ofrena, no penyora, no mar, a l’OBLIT NECESSARI on tants de cops t’he esperat.
Però, digue’m, què en faré de la tendresa, indomable, nítida, que em vessa al fons del mirall?

Començo a inventar-te..."



Carme Riera. Retall del recull TE DEIX, AMOR, LA MAR COM A PENYORA

Imatge pròpia

1 de febrer del 2014

El pez rojo



EL PEZ ROJO
Taeeun Yoo
Ed. Factoria K de Libros


"Era la primera vez que el niño entraba en la biblioteca y estaba deslumbrado por aquellas enormes salas repletas de libros. Miró todas y cada una de las estanterías y no dejó ni un sólo rincón sin explorar".

Imagineu un avi i el seu nét... L'avi és l'encarregat d'una biblioteca, antiga, perduda enmig d'un bosc... Imagineu que un dia, l'avi porta per primera vegada el seu nét al seu lloc de treball. I... imagineu, que ell, el nét, s'emporta el seu amic: un petit peix vermell.

Racons i llibres i més llibres. El cansament, la son... i, de sobte... l'amic desapareix. El busca, el crida i només veu un llibre de llom vermell. L'agafa, l'obre...


"Luego colocó el libro en la estantería y se fue a casa con su pez rojo en la pecera, susurrándole que muy pronto volverían juntos a la biblioteca."


Tanquem el llibre. "I ara a dormir."... i uns ulls em miren fixament... "I nosaltres, quan anirem a la biblioteca?"


31 de gener del 2014

sss (XXIX)...


... en el laberint, també s'hi guarden imatges...

Font: Cartells en temps de guerra a Internet

11 de gener del 2014

Agraïment




"És més: d'una vegada per sempre, sabíem que la literatura, com l'art, no eren uns productes autònoms deslligats de l'estructura social a la qual pertanyien i que, en conseqüència, tot estudi literari que no tingués en compte la seva inclusió en un conjunt superior que abastés la cultura i la civilització que els emmarcava, els empetitia i els empobria, al mateix temps que es limitava a un coneixement abstracte de l'obra literària analitzada."


J.M. Castellet. Retall d' INICIACIÓ A LA POESIA DE SALVADOR ESPRIU. Edicions 62.

Imatge: Internet

7 de gener del 2014

Moo Pak



Gabriel Josipovici
MOO PAK
Ed. Raig Verd


"Una bona conversa, diu, hauria de consistir en un seguit de paraules alades, de paraules que s'enlairen de la boca d'un dels parlants i aterren al pit de l'altre, però les paraules són tan lleugeres que de seguida tornen a empendre el vol i desapareixen per sempre."

Mots i passes creant un recorregut propi. Temps en moviment a llarg d'un sol paràgraf. Notes al marge, frases subratllades, pàgines doblegades, marcant el ritme de la conversa i el passeig. Retalls de pensaments amarats de vida, de literatura, de noms i d'imatges.


Un pas tranquil, fluid.


... Teixint, de dia. Desfent, de nit. Com Penèlope, guanyo temps...



Imatge: il·lustració 604 de Kike de la Rubia, al llibre  "El viento comenzó a mecer la hierba" d'Emily Dickinson, editat per Nórdica Libros.


3 de gener del 2014

De... Un dia...


 ... qualsevol

Ara
ordeno mots: un joc, un exercici;
i sóc plàcidament feliç, tal volta
profundament feliç.

Miquel Martí i Pol
UN DIA QUALSEVOL
Ed. NordicaLibros
Il·lustrat per: Pep Montserrat