"(...) i si deixava anar l'udol de llop que ara pujava per l'escala del seu esquelet, li dispararien; així doncs, va agafar el xal de la Magda i se'l va anar ficant a la boca, a poc a poc, omplint-la del tot, fins que es va empassar l'udol de llop i va tastar la canyella i la profunditat d'ametlla de la saliva de la Magda; i la Rosa va beure el xal de la Magda fins que va quedar sec."
Per la Rosa Lublin, només hi ha tres vides. La d'abans, la de durant i la de després. Ella continua lligada a un lloc sense pietat, en un naufragi sense mesura, derivant entre l'abans i el durant. El xal ho és tot, el que va ser i el que podria ser. I s'hi agafa amb força.
El xal. Olor de canyella i ametlles humides. Lli que alimenta i abriga. Amaga la vida, destapa la mort. Símbol del record, de la memòria, del somni i de la il.lusió. Un relat llarg, suggerent, subtil i intens. Una novel.la curta, profunda, lleugera i delicada.
Imatge Flickr (cl a ra)