The lost thing

Shaun Tan

La cosa perdida

Barbara Fiore Editora

La coleccionista de palabras

Somja Wimmer

LA COLECCIONISTA DE PALABRAS

Ed. Cuento de Luz

"Palabras mágicas, palabras deliciosas, palabras largas y cortas, palabras divertidas, palabras magníficas, palabras locas, palabritas, palabras curiosas..."

Paraules. Hi ha qui col·lecciona segells i qui col·lecciona imatges. Hi ha qui recull frases i qui recull moments. Hi ha qui omple pots de paraules plenes de llum i de paraules fosques. I, hi ha qui omple el sarró amb elles i les escampa arreu.

... Retallo paraules sobre el paper. Blanc, negre, Jugo amb el petit retall i li apropo un llumí. I crema. Negre, banc. Només escric, copio frases, retallo mots i cremo fragments plens de paraules i esbossos. I els dic en veu alta o el xiuxiuejo a cau d'orella. Negre, negre. Blanc, blanc. 

Aloma

Mercè Rodoreda 

ALOMA 

Ed. Edicions 62

"Es va agafar fort les mans perquè no li tremolessin tant. Els carrers eren quiets. D'una paret penjava un roser sense roses. Lluny, hi havia la remor sorda de la ciutat; noies que plantaven cara a la vida, sense somnis. Una mica de vent va fer moure la flameta del fanal. Les cases estaven tancades. L'hivern vindria a vetllar-les. I Aloma és va perdre carrers avall, com una ombra, dintre de la nit que l'acompanyava ".

Lletres negres sobre un full esgrogueït. Veus agres i apagades què és disfressen d'estrella. He recordat l'ombra de l'impacte estrany, el nus a la gola i l'emoció amarga. Aloma torna amb força, t'estreny i t'acompanta. T'agafa la mà. Bufa el vent, la llum tremola i el seu pas lleuger ressona mentre s'allunya.

Swinging Christmas...

 ... o quan les paraules, les imatges i la música es troben en una cruïlla. 

Swinging Christmas

Benjamin Lacombe i Olivia Ruiz

Ed. Baula

Territorios

Julio Cortázar

TERRITORIOS

Ed. Siglo XXI

"Ahora sabemos que los hombres poseen catálogos de esos territorios, pero el nuestro es un atlas de páginas dispersas que al mismo tiempo describen y son nuestro mundo elegido; y de eso hablamos aquí, de portulanos vertiginosos y de brújulas de tinta, de citas con el color en las encrucijadas de la línea, de encuentros pavorosos y alegrísimos, de juegos infinitos."

No n'hi ha prou amb la lectura. Passo els dits sobre les imatges, sentint el relleu amagat sota la uniformitat de la pàgina. Miro cada fotografia, cada dibuix, buscant el reflex de llum a la vora de l'ombra i l'esbós del llapis sota la tinta. Llavors les paraules reaccionen i es tornen relleu, reflex, esbós, i tot plegat es desdibuixa per tornar-se a dibuixar.

... Cada pàgina és un petit instant, una perspectiva personal, una manera de reaccionar davant cada imatge i cada paraula... 

"Soy yo, soy él. Somos, pero soy yo, primeramente soy yo, defenderé ser yo hasta que no pueda más."

Rayuela

L'altra

Marta Rojals

L'altra

Ed RBA-La Magrana

"(...) ja sabia com passaria la resta de la seva vida: no viuria per a res més que per a oblidar. Si podia excel·lir recordant, havia d'existir alguna manera de poder excel·lir oblidant. Va començar per la part fàcil: per què s'oblidava dels noms? Perquè eren aleatoris. La memòria li venia de les associacions (...) ".

Ella, l'altra. Distant, callada, observadora. "Què no em sents, el que et dic?" La llei del silenci. La Primera Llei de Newton. La teoria de l'Univers. La projecció contínua. La feina. L'accident. L'atur. La crisi. El ventall de mentides. "Els nostres" , "tenim la sort" . El pis. El portàtil. Els programes de disseny. El Facebook. Els WhatsApp. La vista. L'oïda. La ràbia. El sexe. El dolor. El record. L'oblit.

Pàgina a pàgina, agafes una peça. Fas rodar entre els dits un tros d'ella. Sense encaixar, vas col·locant-les d'una a una. Aquesta aquí; aquella allí; la d'ara, en aquest costat. Llegeixes; continues llegint; omplint buits; buscant seqüències. Una, dues, tres... onze... trenta-quatre... i, al final, de cop, gires la darrera peça, i tot encaixa. I no la tens a ella, sinó a l'altra.

Imatge: de blocs.xtec.cat Trencaclosuqes del quadres de Dalí

"... com tenir entre els dits el no-res..."

Alessandro Baricco 

Rébecca Dautremer 

SEDA 

Ed. Edelvives 

Recórrer una vella història i descobrir unes noves imatges. A voltes, una il·lustració de traç ferm, concret; d'altres, un esbós, un fil de tinta insinuant, captivador. Imatges que acompanyen les paraules seguint el seu propi camí, evocant una història que ressona a mitja veu, escolant-se entre el tot i el no-res.

"Una vez había tenido entre sus dedos un velo tejido con hilo de seda japonés. Era como tener la nada entre los dedos." 

... més enllà de les paraules, més enllà de les imatges, ...

Els fantàstics llibres voladors

William Joyce

Il·lustrador: William Joyce

ELS FANTÀSTICS LLIBRES VOLADORS DEL Sr. MORRIS LESSMORE

Editorial: Andana

"Morris Lessmore estimava les paraules.

Estimava les històries.

Estimava els llibres.

La seva vida era un llibre escrit per ell mateix, pàgina a pàgina. L'obria cada matí i escrivia sobre les seves alegries i tristeses, sobre tot el que havia après i tot el que havia desitjat."

Però, un dia, el vent, bufa, bufa, bufa molt. S'ho emporta tot, i les paraules del seu llibre surten volant. Tot és gris, trist, quan el vent s'atura.
Colors. Un estol de llibres, una noia i un conte. Un nou amic, una biblioteca plena de llibres i una nova vida. Un final i un inici, una nena.

"Crec que ha arribat l'hora de seguir endavant"

Del curtmetratge guanyador de l'Òscar al Millor Curt d'Animació de 2011.

La gran fàbrica de les paraules

Agnès de Lestrade

Il·lustradora: Valeria Do Campo

LA GRAN FÀBRICA DE LES PARAULES

Ed. Sleepyslaps

"Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest estrany país, s'han de comprar i empassar les paraules per poder-les pronunciar."

Una fàbrica de paraules. Les paraules es compren, es masteguen, s'empassen, si es volen pronunciar. Un petit país, on uns en tenen moltes, i, d'altres, de tan poques, quasi no parlen. Alguns d'ells, busquen a la brossa paraules rebutjades, d'altres, com en Dídac, agafen el seu caçapapallones per atrapar-les.

Sense paraules, com expressar els sentiments?, com donar veu a les emocions?, com pronunciar les poques que tens, per transmetre tot allò que batega dins el cor?

Colors foscos, grisos, marrons, per l'opulència. Colors càlids, vermells, ataronjats, per la senzillesa.
Quan "pols", "cirera" i "cadira" tenen tanta màgia, que poden arribar a dir-ho tot.

El pez rojo

EL PEZ ROJO

Taeeun Yoo

Ed. Factoria K de Libros

"Era la primera vez que el niño entraba en la biblioteca y estaba deslumbrado por aquellas enormes salas repletas de libros. Miró todas y cada una de las estanterías y no dejó ni un sólo rincón sin explorar".

Imagineu un avi i el seu nét... L'avi és l'encarregat d'una biblioteca, antiga, perduda enmig d'un bosc... Imagineu que un dia, l'avi porta per primera vegada el seu nét al seu lloc de treball. I... imagineu, que ell, el nét, s'emporta el seu amic: un petit peix vermell.

Racons i llibres i més llibres. El cansament, la son... i, de sobte... l'amic desapareix. El busca, el crida i només veu un llibre de llom vermell. L'agafa, l'obre...

"Luego colocó el libro en la estantería y se fue a casa con su pez rojo en la pecera, susurrándole que muy pronto volverían juntos a la biblioteca."

Tanquem el llibre. "I ara a dormir."... i uns ulls em miren fixament... "I nosaltres, quan anirem a la biblioteca?"

Moo Pak

Gabriel Josipovici

MOO PAK

Ed. Raig Verd

"Una bona conversa, diu, hauria de consistir en un seguit de paraules alades, de paraules que s'enlairen de la boca d'un dels parlants i aterren al pit de l'altre, però les paraules són tan lleugeres que de seguida tornen a empendre el vol i desapareixen per sempre."

Mots i passes creant un recorregut propi. Temps en moviment a llarg d'un sol paràgraf. Notes al marge, frases subratllades, pàgines doblegades, marcant el ritme de la conversa i el passeig. Retalls de pensaments amarats de vida, de literatura, de noms i d'imatges.

Un pas tranquil, fluid.

... Teixint, de dia. Desfent, de nit. Com Penèlope, guanyo temps...

Imatge: il·lustració 604 de Kike de la Rubia, al llibre  "El viento comenzó a mecer la hierba" d'Emily Dickinson, editat per Nórdica Libros.

De... Un dia...

 ... qualsevol

Ara

ordeno mots: un joc, un exercici;

i sóc plàcidament feliç, tal volta

profundament feliç.

Miquel Martí i Pol

UN DIA QUALSEVOL

Ed. NordicaLibros

Il·lustrat per: Pep Montserrat

De polèmiques i de crítiques... i Espriu pel mig

Ho he dit més d'un cop, una lectura et porta a una altra, i el mateix em passa llegint els escrits d'un i un altre blog.

... i, sense voler entrar en el joc de si penso que aquest o aquest altre té raó...  

Al 1968, en Joan Ferraté va publicar un article a Serra d'Or, amb la seva interpretació de la poesia de Salvador Espriu, arran del pròleg de Joan Fuster a l'Obra Poètica de Salvador Espriu. D'aquest article, van sorgir tres més, Fuster i Ferraté  es rebatien a la revista, i Espriu, en parlava en algunes de les seves cartes a en Joan Fuster, Antoni Comas i Felip Cid, molest per tot l'episodi.

pàgines 77- 79, a Serra d'Or, any X, número 110, novembre de 1968

pàgina 36, a Serra d'Or, any XI, número 112, gener de 1969

pàgines 49-50, a Serra d'Or, any XI, número 115, abril de 1969

pàgina 49, a Serra d'Or, any XI, número 116, maig de 1969

... em perdo entre les pàgines de...

Agustí Pons

ESPRIU, TRANSPARENT

Ed. Proa

Una tendra donzella

Joyce Carol Oates

UNA TENDRA DONZELLA

Ed. Bromera

"En un regne llunyà a la vora de la mar, vivia una bella donzella. I el rei d'aquell regne era un home molt vell i anhelava la mort perquè ja havia viscut molt de temps i, encara que volia morir, temia la Mort..."

En un aparador d'una avinguda del port de Bayhead, Nova Jersey, una camisola vermella de seda, sensual i cara. Un desig, una jove i un vell.

Ambigüitats i recels, desitjos i somnis. La nuesa davant el pinzell. Intencions a mercè d'un batec antic, natural i cru. Paraules i petons entrellacen el desig i la mort. Un to poètic i tèrbol cobreix la relació torbadora, inquietant i agredolça de la jove i el vell..

Imatge: detall del bell i dolç relat El vell Tomàs i la petita fada, de Dominique Demers, amb il·lustracions de Stéphane Poulin, publicat per l'editorial Joventut.

Un altre got d'absenta

Tina Vallès

UN ALTRE GOT D'ABSENTA

Ed. LaBreu

"Es despulla de bolígraf, llibreta, teclat i pantalla, es calça una tercera persona ben fresca i es mira per dins i per fora: la retratista vol retratar-se.

Et despulles de bolígraf, llibreta, teclat i pantalla, et calces una segona persona ben còmoda i et mires per dins i per fora: la retratista vol retratar-se.

Em despullo de bolígraf, llibreta, teclat i pantalla, em calço una primera persona ben atrevida i em miro per dins i per fora: la retratista vol retratar-se."

La retratista vol retratar-se.

"Obre bé els ulls, mira": imatges plenes de rostres, expressions. I escolta: ressons carregats de costums, de vicis, d'identitats. Notes aquell gust real, salat, dolç, amarg, agre, picant, àcid, i t'omples de tendresa per uns i per altres. I quasi sense adonar-te, et trobes davant una finestra, observant, sense perdre detall, els batecs creuats de tots els veïns. I acabes mirant per l'espiell de la porta i escoltant a l'altra banda de la paret.

Giro el tub i el reflex a les cares del prisma multipliquen les formes retallades. Els colors dibuixen rostres i creuen vides, sense poder deixar de mirar per l'altre extrem, giro i torno a girar.

Imatge de la xarxa: fons d'escriptori.

Aire de Dylan

Enrique Vila-Matas

AIRE DE DYLAN

Ed. Seix Barral

"... empezó a llevársela el viento, a llevársela el aire, ese aire que es la materia de la estamos hechos, leve viento de vida y muerte, aire de todas las máscaras, aire de Dylan."

Després de tant de temps, d'aires lleugers quasi efímers, d'aires violents i arrauxats, d'aires densos i tèrbols, ens adonem que "quan es fa fosc, sempre necessitem algú".

Podria parlar de com aquest aire, ple de màscares i de veus, esdevé un gran entramat de personatges i cites. D'homenatges, de picades d'ullet i del joc propi dels teixidors d'històries. De veus canviants, d'ànimes torbadores, de rellotges a deshora, d'esdeveniments creuats i multiformes. De la ironia, de la indolència i de la descoberta. Del combat entre la corporeïtat de la immòbil recerca i la lleugeresa del provocador spleen... I les paraules caurien, davant el dubte de si realment el vent seria capaç d'endur-se-les.

En mitad de la noche un canto

Jirí Kratochvil

EN MITAD DE LA NOCHE UN CANTO

Ed. Impedimenta

"y te preguntarás, ¿cómo es que nadie fue a buscarme? no lo sé, pero quizás me estuvieron buscando y quizás el abuelo lograra lo que sueñan todos los constructores de laberintos: construir un laberinto tan perfecto que no sólo se pierde en él todo aquél que entra, sino que es un laberinto que, como un gran animal paticojo, se levanta, se aleja renqueante y con él rabo borra las huellas que va dejando tras de sí, y así, todo lo que voy a relatar aquí a continuación y que aún vas a oír tiene ya lugar sólo en las entrañas de ese animal, ahora ya invisible, que camina, cojea y sigue borrando las huellas tras de sí."

Brno, en Petr, en Petrik, tots i totes, són dins d'aquest estrany animal. Trepitja on comença la realitat, arrossega la ficció, i ho esborra tot. Al seu pas, els contorns es deformen, les projeccions es dilueixen. Entre ironies i mancances, entre pors i allò fosc, dens i brut que es remou en els racons dels que veuen com tot s'esfondra, una mena cançó. Mots encadenats. Una lletania que neix al ben mig de les entranyes i s'ho emporta tot pel davant. I no canten ells, ni elles, ni la mare, ni l'avi, ni en Petrik, ni en Petr, no. És Brno.

I si he de parlar d’alguna cosa, podria parlar de la infantesa, de la figura del pare i del reflex del rostre que cada matí es mira en el mirall, de la ciutat i del que queda de la guerra. Però no seria res més que una petita i fugaç imatge grotesca.

Jo tenia una mena de ritual cada cop que tancava un llibre. Resseguia les seves pàgines i copiava aquells fragments que havia subratllat. Rellegia. Omplia una llibreta negra de paraules i moments d'altres, que no eren meus, però volia que ho fossin. L'ordre que tot ritual imposa, s'ha trencat. I camino lenta, arrossegant les cames i una mena de cançó, ho dilueix tot.

Imatge Flickr (atcomnoman)

Wakefield

Nathaniel Hawthorne

WAKEFIELD

Ed. NordicaLibros

"En medio de la aparente confusión de nuestro misterioso mundo, las personas están tan pulcramente adaptadas a un sistema, y los sistemas engarzados entre sí y a un todo, que si una persona se ausenta por un momento se expone al aterrador riesgo de perder su puesto por siempre, pudiendo llegar a convertirse, como le sucedió a Wakefield, en el Desterrado del Universo."

D'uns dies, a vint anys. Un somriure burleta i l'absència. Una perruca vermella que observa sense ser reconeguda. El fred, la pluja i el retorn.

Wakefield marxa i torna passats vint anys. En aquest temps, ni viu en terres exòtiques, ni cor grans aventures. Des d'un pis, prop de casa seva, observa les reaccions de la seva absència: l'angoixa, l'acceptació i l'oblit. Ell que deixa la llar, la feina i la vida, de manera voluntària, per caprici, acaba sota el pes feixuc de veure's foraster, ignorat i aïllat.

I mentre l'autor parla d'ell i amb ell, l'increpa i l'estudia, no puc deixar de preguntar-me una cosa: i la dona de Wakefield?

On el foc no s'apaga

May Sinclair

ON EL FOC NO S'APAGA

Ed. Viena

"La qualitat estranya del seu estat era que el temps no existia. Recordava vagament que en altres èpoques hi havia una cosa que es deia temps, però havia oblidat del tot com era. Era conscient que passaven coses i que estaven a punt de passar; les copsava pel lloc que ocupaven i en mesurava la durada per l'espai que travessava."

Relats que bé podrien haver omplert aquelles nits fredes vora un llac glaçat. Contes que ballen a l'ombra del plec de gruixudes cortines, s'aturen i reinicien una estranya dansa de glaç. Ulls que miren, oïdes que escolten, calfreds que lents i silenciosos baixen per l'espinada.

Brases. Troncs brogents sense flama. Una imatge que acompanya, travessa les pàgines i deixa empremta a cada paraula.

Imatge Flickr (B. Aravena)

Una espia a la casa de l'amor

Anaïs Nin

UNA ESPIA A LA CASA DE L'AMOR

Ed. Labreu

"S'havia perdut en un racó de la frontera entre les invencions, les històries, les fantasies i el seu jo veritable. Els límits s'havien esborrat, s'havien perdut les petjades; havia anat a parar al pur caos, i no era un caos que se l'emportés com el galop dels cavallers romàntics de les òperes i les llegendes, sinó que de cop i volta mostrava l'atrezzo: un cavall de paper maixé."

Llisquen els perfils i les siluetes per la paret. Ombres que defineixen la Sabina, i alhora la desdibuixen. L'engranatge no té la solidesa que aparenta i a cada nou gir, es distancia més de la realitat. El detall pren el protagonisme al conjunt, deconstruint la còpia de la còpia que va davallant.

Amagada rere les pàgines, observo atentament ombres, perfils i traços. Amatent, veig la transformació del que sembla ser i el què és, el que es vol ser i el què s'acaba sent. I clavant l'esguard a través d'opacitats i transparències, davant meu, la confusió, el trasbals, la fragmentació i l'esclat de qui no vol quedar fixat en un petit requadre tancat.

Imatge, Nu descendant un escalier nº2, 1912, Marcel Duchamp.