... La bella dormidora es planyia, en despertar, del silenci, però aviat es consolava: ran de la costa, Dionís recollia el destí d'Ariadna. Després varen venir tanmateix temps ben difícils, i aquest destí es va espatllar, i també el meu, i potser el de tots nosaltres... (Espriu, S. Ariadna al laberint grotesc, 1935.)
28 de gener del 2009
De... La niña...
21 de gener del 2009
L'informe de Brodeck
En Brodeck veu fugir les paraules en l'aire, fins que rep l'encàrrec de l'informe. Comença a escriure, saltant en el temps, buidant els seus records i els dels altres. Cada cop de tecla, alleuja els silencis i els malsons. Ell sap com una multitud pot transformar-se en monstre. En un organisme de sang calenta que actua fora de lògica i raonament. Però no sap si el temps pot guarir les ferides. Nafres soterrades que poden revifar-se en ser recordades.
Qui és l'estranger? Què vol l'altre? Quin secret s'amaga en el silenci?
Ulls que no tenen edat i són plens de guspires de temps i de vida. Noms, que tot i ser anomenats un i un altre cop, triguen a manifestar-se tal i com són. Capvespres que amaguen i revelen alhora, allò que el dia no deixa veure.
Paraula i record.
19 de gener del 2009
Homenatge a Edgar Allan Poe
14 de gener del 2009
Jo no sóc Ningú! Qui ets tu? o l'ombra d'una dona a la finestra
Una casa amb jardí d'Amherst. En una de les finestres es dibuixa el contorn d'una dona vestida de blanc. Una ombra perduda, aïllada i reclosa que veu passar els dies, les estacions, el temps. Ambient rural i purità d'un poble de Nova Anglaterra, en el segle XIX.
La jove llegeix i demana consell per anar-se endinsant en el camí de l'art. No deixa d'escriure en els marges dels llibres, a peu de pàgina dels diaris o en petits trossos de paper. La seva complicada lletra manuscrita fixa els versos. Paraules i silencis, passió somiada i reflexió precisa, van omplint tot de fulls que, un cop relligats en llibretes, aniran al fons d'un bagul.
La seva poesia, el seu diari personal, tindrà el seu segell propi. L'heterogeneïtat de la forma dóna veu al sensible. Els sentiments s'agiten entre la proximitat i la llunyania que omple els seus versos. Una escriptura estranya i fràgil que buida els instants i les absències, per deixar la paraula nua del poema com a dietari. Guions que retenen la respiració, majúscules que criden l'atenció i ironies insinuants i ambigües, modelen la seva poesia. Més enllà de la tradició de les paraules, l'ombra cobreix l'el.lipsi del vers, el silenci de la naturalesa i la màgia de la vida i el temps.
Jo no sóc Ningú! Qui ets tu?
No ets -Ningú- tampoc?
Aleshores ja som dos!
No ho diguis! Ho xerrarien -saps!
Que trist -ser- Algú!
Que públic -com una Granota-
Dir el teu nom -tot el sant mes de Juny-
A un Pantà que et reverencia!
Emily Dickinson
JO NO SÓC NINGÚ! QUI ETS TU?
Ed. Jardins de Samarcanda
En aquesta versió de D. Sam Abrams es recull una breu mostra de l'obra de l'Emily Dickinson. Versos traduïts, en homenatge a Marià Manent, que recorren la poesia aspra i feréstega d'una obra poètica que va més enllà de les versions que s'hi puguin fer. Poemes curts i fragmentats, passionals i melòdics, intensos i capaços, com ella mateixa va definir, de provocar aquella sensació física d'aixecar-te la tapa del cervell.
A word is dead
When it is said
Some say.
I say it just
Begins to live
That day.
Emily Dickinson
8 de gener del 2009
sss (XII)...
Roberto Bolaño.
... en el laberint, també hi ressonen els mots...
5 de gener del 2009
Joc d'atzar
Arguments breus juguen dalt del tapet verd. Les possibilitats de guanyar o perdre no depenen del jugador. La incertesa marca les cartes vistes i les amagades, les de sota la màniga i les que apareixen entre els dits o darrera l'orella. Situacions que es tornen imprevisibles, sota la mirada burleta de la indeterminació.
Un estil precís, irònic i crític. Una distorsió en les situacions quotidianes, trenca amb la lògica esperada. Girs sobtats en una atmosfera lúdica de causes i efectes, de condicions humanes i de vides parodiades. Breus relats sorgits de l'absurd, de les contradiccions i de circumstàncies allunyades de coherències previsibles.