23 de setembre del 2012
7 de setembre del 2012
Aire de Dylan
Enrique Vila-Matas
AIRE DE DYLAN
Ed. Seix Barral
"... empezó a llevársela el viento, a llevársela el aire, ese aire que es la materia de la estamos hechos, leve viento de vida y muerte, aire de todas las máscaras, aire de Dylan."
Després de tant de temps, d'aires lleugers quasi efímers, d'aires violents i arrauxats, d'aires densos i tèrbols, ens adonem que "quan es fa fosc, sempre necessitem algú".
Podria parlar de com aquest aire, ple de màscares i de veus, esdevé un gran entramat de personatges i cites. D'homenatges, de picades d'ullet i del joc propi dels teixidors d'històries. De veus canviants, d'ànimes torbadores, de rellotges a deshora, d'esdeveniments creuats i multiformes. De la ironia, de la indolència i de la descoberta. Del combat entre la corporeïtat de la immòbil recerca i la lleugeresa del provocador spleen... I les paraules caurien, davant el dubte de si realment el vent seria capaç d'endur-se-les.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)